Pere Orpí (Capdepera, 1936), prevere, escriptor, musicòleg, excursionista, fotògraf, pintor, llicenciat en teologia, publicà aquest volum el 2009, presentat per Felip Munar, amb pròleg de Jaume Ayats, músic i professor d'etnomusicologia, director del Museu de la Música de Barcelona. El llibre està il·lustrat per Josep Cortès Servera i ve acompanyat d'un DVD. Un gran treball dedicat a la cultura popular de les Illes Balears.
Es podria afirmar que Sons de Mallorca és un vertader tractat d'organologia mallorquina, un tresor lexicogràfic dividit en tres parts, la primera de les quals dedicada a música i ritme, amb l'explicació, dibuixos i citacions literàries dels diferents instruments musicals classificats segons la seva destinació, per exemple de festa i revetla, com les xeremies, el flabiol i el tamborí, columna vertebral de moltes de les nostres celebracions; instruments destinats a balls i serenates: guitarra, violí, bandúrria, llaüt i mandolina; el pandero, les castanyetes i la ximbomba; de vent com l'acordió, l'harmònica i l'ocarina; els destinats a les danses rituals com les àguiles, festes de Sant Antoni o els cossiers; la música de celebracions religioses, amb la solemnitat de l'orgue de tubs; la banda destinada a concerts i desfilades: flauta travessera, clarinet; saxòfon, oboè, cornetí, trompeta, trombó; caixa, bombo i platerets. Cal destacar la música de Setmana Santa, amb la trompeta, el fas (una branca de palmera), maçoles, roncadors i matraques, com si els al·lots volguessin imitar el terratrèmol propi de l'ofici de Divendres Sant. També hi ha una secció dedicada als ministrils i els tamborers de la Sala, que fan servir timbals i altres instruments de vent.
La segona part tracta dels avisos i senyals, en especial de la història, fabricació, usos de la campana; les eines del saig, el timbre de la bicicleta i, fins i tot, l'esperat i festiu xiulet del tren quan arriba a l'estació; també els reclams de caça, tot imitant la guàtlera, la perdiu o el tord.
La tercera part està destinada a instruments infantils i lúdics, fabricats, improvisats i efímers, utilitzats, per exemple als espectacles de teresetes (garrot i pella). Gran coneixedor del món rural, l'autor inclou un capítol dedicat als instruments camperols, com ara el xeremió, el xiulador i la fulla de garrover.
Una completa bibliografia i discografia tanquen el llibre. No falta una agraïda relació de fonts orals i col·laboradors.
