Al llarg de tot l'any, quasi a diari, es commemoren dies mundials i internacionals per donar suport a iniciatives o per a recordar que la diversitat és, sovint, viscuda com a discriminació.
Sense anar més enfora, podem citar que, en les darreres setmanes, s'han celebrat el dia contra l'homofòbia i la transfòbia, el dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament, el dia internacional de les dones per a la pau i el desarmament o el dia internacional dels infants innocents víctimes de l'agressió. Si cal recordar aquestes dates i fer-ne ressò vol dir que esteim molt lluny de la igualtat i la llibertat, en tots els significats d'aquestes paraules.
La desigualtat és producte de les construccions culturals que s'han anat desenvolupant al llarg de la història. Les interpretacions de les religions, els poders polítics... han anat assignant diferents papers als homes i a les dones, propiciant que, amb el temps, la meitat de la població hagi marcat les condicions i imposat el control - la submissió, la dependència- sobre l'altra meitat. Aquest procés el narra amb detall un excel·lent llibre, La guerra más larga de la historia, un assaig que ens apropa a la realitat i al sofriment al que s'han hagut d'afrontar dones i nines en diferents temps i llocs.
La discriminació i la segregació apareix a totes les societats i en tots els nivells: el sostre de vidre en l'àmbit laboral, els matrimonis infantils, l'ablació... La innocència i la violència transcorrent conjuntament en la seva vida. També en el món escolar, quan hi ha nines que pateixen atacs per anar a escola (recordem a Malala i la seva lluita), o d'una manera més soterrada, currículums i continguts escolars en els que les pintores, les filòsofes, o les compositores semblen no existir. El món publicitari i de les xarxes socials sexualitza i cossifica dones i nines, per no dir que les empeny cap a l'anorèxia. Violència també en l'àmbit de la salut, en el que més de vint milions d'avortaments es fan en condicions precàries o clandestines, sense deixar de banda que molts d'ells són selectius segons el gènere. I a les guerres, la violació de dones i nines és una arma més dels exèrcits en lluita. No cal anar lluny per veure aquests crims: determinades sentències judicials són també una violació cap a totes les dones.
Un recorregut per algunes històries en forma de reportatge i ben documentades, és el que proposen Lola Venegas, Isabel Reverte i Margó Venegas a La guerra más larga de la historia. 4000 años de violència contra las mujeres. Ens mostren que la violència pot tenir moltes cares i es pot produir de moltes maneres, des de la física més brutal a la més subtil de la submissió.
