Sempre que em tornen el canvi, mir si entre els euros n'hi ha cap d'italià, si és així m'alegra veure-hi la representació de l'esperit renaixentista, l'home de Vitruvi. Aquest era un arquitecte romà, que va definir amb paraules les proporcions ideals del cos humà. Leonardo, setze segles més tard, el dibuixà amb una forta càrrega simbòlica: el quadrat representa la part material, limitada, mentre que el cercle és una línia infinita, l'esperit.
Leonardo (Vinci, Toscana, 15.4.1452; Amboise, França, 2.5.1519) és l'arquetip de l'home del Renaixement, un homo universalis, amb una immensa curiositat per tot.
Com el nostre Llull, també Da Vinci tenia tots els caires foguers: geòleg, enginyer hidràulic, anatomista, astrònom, urbanista... i va inventar una munió d'aparells, la major dels quals no foren portats a terme perquè els seus patrons, els Sforza de Milà, estaven més interessats en què els creàs escenografies per les seves representacions teatrals. Tot i així va redactar prop de 50.000 documents, dels quals sols se'n conserven 13.000, escrits en cal·ligrafia especular, que cal posar davant d'un mirall per llegir-los. (Llull va redactar 300 llibres, i sols el Llibre de la Contemplació en Déu ja conté un milió de paraules)
Al seu temps estava prohibit disseccionar cadàvers i a la primeria ho feia d'amagat amb cossos de reus executats fins que, quan ja havia assolit un prestigi, va obtenir permís per fer-ho "per poder representar millor el cos humà a les meves pintures" -argumentà.
I parlant de pintura, sols es coneixen quinze obres seves, sense comptar els innumerables gravats, però dues d'elles són les més famoses del món: La Gioconda. El seu nom era Madonna (Mona) Lisa Gherardini, esposa del mercader Francesco del Giocondo, d'aquí el suggestiu joc de paraules resultant de la feminització del nom del seu home (com aquí Na Burguesa) que es pot traduir com "La joiosa" malgrat el seu somrís inescrutable, que tans de coloms ha fet volar.
Un altre quadre que també ha fet embullar molt de fil (en profit, entre d'altres, de l'escriptor Dan Brown) és el Darrer Sopar, al qual algunes persones diuen que l'apòstol Joan és un retrat de Maria Magdalena, o que si la V que forma el seu cos amb el de Jesús és un símbol femení de la copa, el Sant Grial, la Sang Reial.
He deixat pel final esmentar les seves màquines de guerra, com la metralladora, el canó de vapor, o les ales per volar, impracticables per la musculatura humana, encara que d'altres invents potser sí que haurien funcionat (a la meva ucronia "Pirènia, el país que mai no va existir", el regne que volia crear el pare de Jaume I, contracten Leonardo i fan servir el planador, el tanc i l'escafandre per defensar-se de les invasions; mai, però, per atacar).
Va ser doncs una sort que els enginys bèl·lics de Leonardo mai no es fabricassin, com va ser una llàstima que no es divulgàs més l'Ars Magna de Llull, embrió dels ordinadors que tenim tots damunt la taula, i això no ho dic jo, sinó Giovanni Papini, Stephen Gardiner, Werner Künzel, Jörg Link, i tants d'altres.
Els dos varen néixer massa prest.
