Com a bon esperit renaixentista i, essent tal com era ell, Leonardo da Vinci, igual que a tantes altres coses, també es va dedicar a la Música. No podia esser d'altra manera.
Tot i que la seva relació amb la Música és una de les facetes més desconegudes d'aquell toscà universal, cal remarcar la frase de Marcel Brion, eminent biògraf i especialista del nostre Artista. Diu sobre aquesta qüestió: "Ens girem cap a on ens girem en el nostre examen de l'obra de Leonardo, sempre trobarem la Música".
I efectivament, tenint en compte que a la seva època l'ensenyament encara es basava en el Quadrivium medieval -que, precisament, incloïa l'Art sonor-, va aprendre prest a tocar la lira i, segons el seu biògraf Vasari "aviat va ser capaç d'improvisar cants de forma divina". Tot sovint, Leonardo feia Música i improvisava cantant i tocant aquell instrument, també anomenat "viola da braccio".
El florentí Andrea del Verrocchio, endemés de pintura i escultura, també fou mestre de Leonardo en qüestions musicals, ja que el seu taller era un compendi d'arts i coneixements de l'època, on també cuidaven, per exemple, les matemàtiques i la construcció d'instruments, aspecte que Leonardo tractaria en els seus escrits i notes. Quan deixà el taller d'aquell Mestre, va rebre classes d'Squarcialupi que era l'organista de Santa Maria del Fiore, un dels bons músics locals d'aquell moment.
Leonardo, al seu "Tractat de la pintura" esmenta la Música en diverses ocasions. En una d'elles diu: "La Pintura troba una proporció harmònica igual que quan es reuneixen moltes veus i canten alhora, resultant una proporció harmònica, deleitable de tal manera que els auditors resten com extasiats en viva admiració". A un altre lloc indica: "No saps que la nostra ànima està feta d'harmonia i que l'harmonia no s'engendra sinó per la simultaneïtat o per la proporció dels objectes que es fan veure i sentir?"
Destacà com a constructor d'instruments, els quals feia servir a les tramoies dels diferents muntatges teatrals que creà per a diverses festes i que, segurament, també comptaven amb Música composada per ell.
Ja sabem que Leonardo era multidisciplinar. Entre les seves habilitats poc conegudes s'hi compta la creació de jeroglífics i endevinalles. A la "Biblioteca Windsor" hi ha una vintena dels primers, precisament relacionats amb la Música. Un d'ells representa un ham (en italià l'amo) seguit d'un pentagrama amb les notes Re, Mi, Fa, Sol, La i després la síl·laba "zar". La solució: "L'amore mi fa sollazar".
Al seus escrits, Leonardo esmenta un "Tractat de Música", suposadament fet seu, del qual no sabem res. Llàstima.
Un dels seus projectes era fer un jardí parad isíac, en el qual volia construir una sínia gegant, com si fos un orgue, de la qual sortiria "una Música constant mesclada amb el perfum de les llimoneres".
Encara en relació als instruments sabem que va efectuar millores en un trentena d'ells de caire popular, per tal d'automatitzar-los i aconseguir una major velocitat d'interpretació, simplificar la seva tècnica d'execució i crear nous efectes sonors.
Tal volta, l'instrument més interessant ideat per Leonardo sigui "l'orgue de paper", reconstruït per Joaquín Saura a partir dels dibuixos de Leonardo inclosos a l'anomenat "Còdex de Madrid II". Del so d'aquest orgue, que tenia el teclat en vertical, n'hi ha constància a través d'un disc, considerat excel·lent pels entesos.
Així doncs, entre les diverses denominacions de l'autor que avui commemoram, polifacètic esperit renaixentista, hi cap perfectament el títol de músic, teòric musical, instrumentista i/o constructor d'instruments.
