Dos segles després del naixement del nostre pensador més universal, Ramon Llull, el món ens donà un altre geni: Leonardo. Pintor, arquitecte, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta... Un home excepcional en moltes branques del coneixement de qui enguany recordam els 500 anys de la seva mort.
Sovint el que més crida l'atenció de grans i petits són les seves creacions i invencions que un moment o altre de la història s'han fet realitat: el paracaigudes, l'helicòpter, l'anemòmetre... o fins i tot l'avió, uns quatre segles abans que els germans Wright començassin a volar.
Home de Ciència, de rigor extrem, Leonardo estudià matemàtiques, òptica, hidrologia, química, i arquitectura. Podríem seguir amb l'anatomia, l'enginyeria, la botànica... però no tendria cap sentit en aquest petit escrit fer una relació de tots els sabers que dominà la seva ment.
Tant o més que la seva vessant científica em fascina el Leonardo artista. Inicià a Itàlia la pintura a l'oli, i ideà la tècnica de l'sfumato, tan característica de les seves obres. Capes i capes i més capes de finíssima pintura, per generar vores imprecises i donar la sensació de clarobscur. Un lent pas de la llum a l'ombra, amb infinita gradació. Qui hagi pogut tenir la sort de contemplar La Gioconda al Louvre amb una mica de tranquil·litat, i sense mòbils de turistes pel mig, de ben segur que n'haurà quedat fascinat, malgrat segueixi sense saber cap a on mira o si somriu o està seriosa... Algú capaç de crear tanta bellesa bé mereixia tenir el seu propi miracle. De fet, el tengué quan, l'agost de 1943, el bombardeig que patí la ciutat de Milà destruí quasi per complet el convent de Santa Maria Delle Grazie. Quasi, perquè només en quedà dreta una sola paret, on precisament hi havia pintat el Sant Sopar.
Segons el TermCat, Da Vinci fou un polímata: "persona que posseeix un gran coneixement en diverses matèries científiques o humanístiques". Bé, de fet hauríem de dir que Leonardo fa miques la definició, donat que en el seu cas la conjunció 'o' seria una 'i'. Precisament això ens hauria de fer reflexionar sobre si la humanitat i el saber han agafat camins equivocats. Amb el passar dels segles, ens hem allunyat del seu model de persona 'total', dominadora de multitud de disciplines, i hem anat cap un món especialitzat, on just just només sabem fer una cosa i a vegades no del tot bé. Hem quedat orfes de models savis en ciències, lletres, arts, tecnologies i pensaments. El món ha canviat, però crec que no com ell imaginava.
