SIR JOHN FALSTAFF ÉS EL MEU CAVALLER D'ARA. Pens i escolt el mestre i amic Falstaff, que, acompanyat del príncep Hal, el futur Enric V d'Anglaterra, es passeja per les obres de Xécspir amb la carn i la sang d'un personatge, intel·ligent i panxut, que sents alenar i viure al teu costat. Record aquelles Campanades a mitjanit del mag Orson Welles que, com a bon monstre de la interpretació i del pensament, ens va donar un dels Falstaff més memorables i tendres de l'art contemporani.
Avui li hauria contat una feta que m'ha passat que és ben seva. Ser traït en l'amistat per l'interès i l'ambició de poder. Aquest home bufonesc i tavernari estima apassionadament la vida: li agraden amb fogor les dones, passa un guster amb els amics de bon de veres, va al teatre i no s'atura d'esmolar la garrova i beure bon vi amb una cuixa de xot rostida. Però vivim en una societat violenta i convulsa amb ones bullents en què la traïció, l'ambició i la fam de poder dominen i triomfen.
Giuseppe Tomasi di Lampedusa en el seu curs de literatura anglesa ja assegurava amb convicció que Sir John Falstaff era la major creació de Xécspir.
El meu col·lega i amic André Lima fa alguns anys va muntar un Falstaff meravellós, escrit per Marc Rosich, amb fragment xecspirians d'Enric IV, Ricard II i Enric V i amb un perfum de Les alegres comares de Windsor. Em comentava el seu amor pel personatge amb passió: "Falstaff és de veres, és més que Xécspir, és la vida amb les seves grandeses i les seves misèries. És el meu heroi. En realitat és el meu antiheroi magnífic, perquè representa una manera d'enfocar la vida en la qual ho duu tot fins al final, amb el risc i els perills que té la solitud, la marginalitat, la malaltia. És més que una persona, és una idea, la que es troba en aquells que s'enfronten a la intriga política, a l'ambició, perquè en aquest món, on només sobrevivim, necessitam saber com viure. Però viure és difícil. Fam, guerra, malaltia i mort són els adversaris de la vida. Falstaff s'enfrontarà a totes aquestes malures. I només una el vencerà: la traïció de l'amistat." Mentre em deia això amb posat falstaffià jo li contestava amb aquelles paraules alades i massa humanes que li diu Falstaff, amarat de tristesa, a un company seu, prim i arruat, de viatge en un bosc fosforescent quan ja han sonat les campanades a mitjanit: "Estimat amic, en veurem, de coses, si no ens morim! Saps que en veurem, de coses, si no ens morim! Per què hem perdut el desig si encara dura la potència?"
Hi ha poca substància de l'estimat Falstaff en el món d'avui.
JULIAN BARNES FA UNA NOVEL·LA D'AMOR EXTRAORDINÀRIA. La publicitat de L'única història (Editorial Angle en català, traduïda per Alexandre Gombau i Arnau, i Anagrama en castellà, traduïda per Jaime Zulaika) em va arribar de boca a orella. Feia estona que no havia llegit cap dels seus darrers llibres, però és un autor estimat. No oblidaré mai El loro de Flaubert (Anagrama), que va ser la revelació d'un escriptor anglès, quasi de la meva edat (va néixer el 1946), que amb una originalitat sense límits ens contava una història feta d'aproximacions a un dels grans mestres de la literatura francesa i mostrava un domini de la narratologia que va demostrar en les seves nombroses obres.
Ara, aquí, fa un tour de force en què la contarella ens arriba amb un joc del qual quasi no et tems si no vas molt viu entre la primera, la segona i la tercera persona. Com que som un enamorat de la segona persona —persona que quasi ningú no fa servir actualment—, em va seduir la part central del llibre que es converteix en una simfonia del "tu". Em va agradar que Barnes comentàs en una entrevista: "El tu no és usual, en llengua anglesa almenys. El vaig veure al Jay McInerney de Llums de neó. És com si l'autor et posàs el braç damunt l'espatlla i et digués: Mira, això et passa a tu ara."
Com un autèntic mestre, Barnes sap que el "com" és el vertader protagonista de la novel·la. I fa servir un "què" ben senzill que esdevé un autèntic macguffin, com deia Hitchcock al catalitzador de la intriga. Dues novel·les antigues, En brazos de la mujer madura de Stephen Vizinczey i El graduado de Charles Webb, en podrien ser antecedents.
La història d'amor i de desamor d'un jove, Paul, de dinou anys i d'una senyora, Susan Macleod, de quaranta-vuit, casada i amb dues filles grans, és el motor d'aquestes dues-centes planes que són un concert ple de variacions, fetes amb una agudesa i una contenció emocional increïble i que empenyen el lector dins tempestes i oasis de la relació d'aquests dos materials humans sensibles en l'Anglaterra de fa cinquanta anys. Una combinació encertadíssima i commovedora.
Les ferides i els plers del desig, la desolació del pas del temps que ens metamorfosa a fons i la dificultat de rememorar i afrontar el passat són algunes de les línies de força que formen les parets mestres d'una obra per assaborir a poc a poc, per contemplar amb saviesa, per sentir en la profunditat dels nostres sentiments més viscuts.
Hi ha una frase primera que Barnes ha col·locat al principi com una divisa d'un cavaller medieval: "Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? Vejam, em penso que, al capdavall, és l'únic dilema vàlid.", "Preferirías amar más y sufrir más o amar menos y sufrir menos? Creo que, en definitiva, esa es la única cuestión." Vull subratllar que les dues traduccions del llibre són molt bones.
Quan demanaren a Barnes per què ha fet aquesta escriptura teixida amb fils gelats que formen la trama i l'ordit de l'obra, contesta: "Txékhov deia que quan més vulguis tocar la fibra del lector més fred has de ser; quan més força vols donar a una tragèdia menys li has de dir al lector. Ho has de disposar tot perquè el lector agafi un camí, però per això ell s'ha de sentir lliure. No el vull dirigir, seria fàcil per a mi posar un dit al plat i inclinar la balança."
És una novel·la que funciona in crescendo. A poc a poc entres dins aquesta singularíssima història d'amor i et sents al costat d'aquesta Susan, convertida en una de les heroïnes més pertorbadores que he llegit mai, amb la seva vida complicada i plena de matisos humanals, i, també, al costat d'aquest xitxarel·lo, Paul, que et conta amb primfilada tendresa cadascuna de les estacions d'un amor que et commou quasi fins a les llàgrimes. Recomanadíssima!
