A principis del s. XVIII, el totpoderós duc de Medina Sidonia, per celebrar el natalici de la seva igualment prominent dona, l'excel·lentíssima Senyora María Ana Sinforosa Núñez Felípez de Guzmán y Vélez de Guevara, duquessa de Medina de las Torres, emparentada per herència amb el temible Conde-Duque de Olivares, va encarregar un regal d'aniversari excepcional, exquisit i únic: una òpera en estil italià. El receptor de l'encàrrec va ser Antoni Literes. Los elementos, com acabaria titulant-se aquesta obra, no és, en realitat, ni italiana ni tan sols una òpera estrictament parlant, però ha acabat essent una de les obres musicals més importants del barroc musical hispànic. Dissabte dia 18, el Teatre Principal de Palma estrena una sorprenent lectura en clau ecològica d'aquest clàssic del barroc hispànic.
Antoni Literes (o Lliteres, originalment; Artà, 1673 - Madrid, 1747) era fill dels pagesos, però gràcies al sinistre inquisidor Joan Massanet, també artanenc, va ser reclutat quan tenia escassament tretze anys per formar part de la capella de música de la Cort de Madrid, primer com a cantorcico i posteriorment com a instrumentista del violón (instrument semblant al violoncel). El seu protector, Massanet, no badava, per cert, i segons el seu testament tenia una esclava "mora turca, anomenada Issane d'edat de 13 anys" i una altra "cristiana nomenada Anna de color moreno d'edat de circa 16 anys", la qual va ser enviada a Mallorca des de Madrid a la mort del seu amo.
Literes no va escriure mai música instrumental, però va compondre moltes obres sacres en llatí per a les celebracions litúrgiques de la Cort. Però són sobretot les seves obres vocals (ambicioses òperes mitològiques com Acis y Galatea) que en el seu temps li van atorgar una fama excepcional en la cort, els nobles i el públic plebeu. Amb tot, va morir pobre. El seu testament detalla que, entre les seves escasses pertinences, hi ha dos gerros "fets a Mallorca", una guitarra i un violó Stradivarius. Poca cosa més, a no ser deutes.
Los elementos és una obra vocal sense acció o argument. Amb una duració d'una hora curta, conté tres parts: la nit, la matinada i el dia. Durant la nit, els personatges al·legòrics Terra, Aire, Aigua i Foc, canten i es barallen. L'Aurora i el Temps arriben per acabar amb el desgavell de la nit i, ja de dia, arriba triomfal el Sol (que no canta i just balla). ¿Què significa aquest obtús argument d'autor anònim? Generalment se sol interpretar com a una crida a transformar la societat antiga en una moderna i il·lustrada. Més concretament, és possible que els personatges que s'engresquen en combats vocals representin el conflicte entre els partidaris de la monarquia borbònica i els de la casa d'Àustria, amb el triomf final de Felip V (representat pel Sol).
A Los elementos totes les veus són femenines. Hi ha molts de solos, però també duos, trios i també cors a quatre veus. La partitura no especifica la instrumentació més que en alguns casos concrets (com la vigüela de arco, una mena violoncel petit tocat sobre la falda). En general se sol interpretar amb instruments de corda moderns (violins) o històrics amb un continuo format per un baix (viola de gamba) i un clavecí. En la versió del Teatre Principal, els intèrprets han elegit una instrumentació que també inclou una guitarra barroca (amb cinc cordes dobles de budell), una tiorba (llaüt de mànec molt llarg i cordes molt greus) i flauta de bec (molt poc usual en aquest repertori).
Tot aquest conjunt vocal i instrumental d'unes dotze persones, es conjuga per crear un so que se sol definir com a "espanyol" i que consisteix en compassos de tres temps (UN-dos-tres; UN-dos-tres; UN-dos-tres) mesclats hàbilment amb els binaris (UN-dos; UN-dos; UN-dos). Una altra característica és la mescla dels elements "espanyols" com la cançó estròfica o copla (que és quan una mateixa música es reitera amb diferent lletra) i d'"italians" com l'ària da capo (quan el principi de la cançó es repeteix) i d'aquí la justificació d'òpera "Ytaliana" com diu la coberta de la partitura.
En el muntatge del Teatre Principal (creat l'any passat per a la Fundación Juan March), l'al·legoria dels elements es transforma en una lectura ecològica. Terra, Aire, Aigua i Foc estan malalts i ferits d'ala. Cantant sobre una plataforma giratòria, l'acció se situa en una distòpia que viu en les tenebres del desastre ecològic (tot molt apropiat per a Mallorca, francament). Un dels personatges, Aigua, està connectat contínuament a un sèrum intravenós i un altre, Aire, respira amb una màscara antigàs com un convalescent d'un desastre nuclear. De tant en tant se senten textos (moderns i externs a l'original) sobre els perills que aguaiten el planeta. Aquest futurisme calamitós contrasta amb el vestuari que és estrictament del s. XVIII, al·ludint a una acció atemporal, més enllà de l'aquí i l'allà.
Es podrà dir que aquesta actualització no està realment justificada, però també es pot al·legar que un text sobre les lluites entre "els elements", avui en dia, és francament incomprensible i per tant excusa aquesta lectura ecològica o qualsevol altra. Qui sap, per cert, si a l'excel·lentíssima Senyora María Ana Sinforosa Núñez Felípez de Guzmán y Vélez de Guevara, duquessa de Medina de las Torres, "mi señora", com diu el compositor, li hauria agradat aquesta versió del seu magnífic regal d'aniversari!
