LLEGIR FA TORNAR GUAPOS. Que sia aquest espot publicitari, que ens inventàrem fa un parell de segles l'amiga i escriptora Xesca Ensenyat i aquest cronista, la veritat senzilla amb la qual començ aquestes darreres recomanacions exprés i torrencials de llibres. Fa un sol que crema el cul a les llebres, l'arbre de l'amor que tenc darrere la finestra és un festival de floretineues liloses, els lledoners es vesteixen de fulles a tota, unes tórtores parrupegen damunt un bellombra, la clívia de la taula de pedra està tota plena de campanes vermelloses i tenc la taula que vessa de llibres a punt d'aconsellera.
QUI ETS? Els llibres et poden ajudar a fer descobriments sobre tu mateixa a rompre. Blasfèmia ( Males Herbes), de Ferran García (som un lector enfervorit de les crítiques de Ponç Puigdevall al diari El país. I ell va escriure d'aquest llibre: "La prosa tumultuosa de García, sempre a punt per localitzar la bellesa de l'escabrós, l'elegància de la lletjor i la delicadesa del desassossec." Rien ne va plus!); Històries naturals (Pòrtic), de Martí Domínguez i Perico Pastor (il·lustracions) (fer una mescladissa de vegetals i animals amb els gran noms de la cultura com Lleonard deVinci, Marcel Proust, Cézanne, Joan Fuster o Montaigne és un prodigi! Lèxic sumptuós); Diario (1893-1937) (Vanguardia Ediciones), del Conde Harry Kessler (un noble que creia que la cultura és el vertader lloc on les persones poden millorar i entendre's i desenvolupar una vida vertadera, sense fronteres ni prejudicis de cap casta. Europeïtzador!); Carn crua (AdiA Edicions), de Joan Josep Barceló i Bauçà (un poeta ple de vertígens verbals i insinuacions a la tendresa més salvatge, neix i reneix en cada mot incandescent que creua l'espai del full com una estrella fugaç. Sap que del perill no s'escapa ningú. Seductor!); Carta d'una desassossegada (i altres relats) (Quaderns Crema), d'Àngel Casas (onze contes de la vida de cada dia que funcionen entre la sàtira més crua i la tendresa íntima. Uns personatges que voregen l'absurd, la comèdia negra, la distòpia i un lirisme salvador. Humorós); Morta de pipida (Llibres Ramon Llull), de Llorenç Villalonga (a cura del professor Josep A. Grimalt, aquesta peça de teatre curta és una joia d'un llenguatge satíric entremescla amb la caricatura esperpèntica i la psicologia d'uns personatges que brillen amb la força d'un argument villalonguià. Deliciosa!); Contes de la presó (Ara Llibres), d'Oriol Junqueras i Neus Bramona, Tres dies a la presó (Rosa dels Vents), de Jordi Cuixart i Gemma Nierga, Esperança i llibertat (Ara Llibres), de Raül Romeva i Oriol Junqueres. Fins que siguem lliures (Ara Llibres), de Sergi Sol (quatre llibres forts, vertaders, sensacionals per conèixer un poc lavida i miracles d'una presos polítics independentistes que sofreixen tancament per mor de les seves idees. En aquests llibres podràs veure i sentir, lectors sensible, les palpitacions del temps actual a traves de la ficció, l'autobiografia, l'entrevista i la biografia express. Quatre joies imprescindibles!)
MÉS ALIMENTS SABOROSOS: NOVETATS I LLEPOLIES. L'ull i la navalla. Un assaig del món com a interfície (Arcàdia), d'Ingrid Guardiola (Els dispositius tecnològics que feim servir cada dia condiciones la nostra vida amb imatges i dades. En aquest assaig, que es llegeix com una novel·la, la Guardiola ens explica els efectes d'aquesta vida nostra hiperconnectada. Sensacional!); Magôkoro. Carta del pare de la Haru (Catedral), de Flàvia Company (el mestre cal·lígraf Osamu va viure escrivint cartes per als altres. Només en va escriure una per a la seva filla que va ella guardar sense obrir. No necessitava llegir-la perquè ell no la va escriure perquè ella la llegís. Una joia!); L'arxipèlag del gos (Angle Editorial), de Philippe Claudel (Tres cossos de tres suposats emigrants subsaharians arriben a l'única illa habitada de l'arxipèlag. A mig camí entre el thriller i la faula Claudel crea un món en què regna la indiferència moral. Estimulant!); La literatura admirable (Pasado & Presente), Jordi Llovet, dir. (un llibre que m'ha entusiasmat perquè l'amic i mestre Llovet ha sabut seleccionar cinquanta llibres clàssics en una mostra representativa, eloqüent, gustosa i didàctica i ha fet que cinquanta especialistes comentessin aquestes obres en uns articles magnífics. Extraordinari!); Novel·la (Quaderns Crema), de Pol Beckmann (Un joc on res no és el que sembla. El protagonista es fica en un triangle amorós amb dues dones seductores que tenen certa semblança física però que són molt diferents. Una obra en què tots els elements encaixen a la perfecció. Divertidíssima!); La naturalesa exposada (Bromera), d'Erri de Luca (un escultor que coneix molt bé les muntanyes que envolten el seu poble es dedica a ajudar a passar la frontera a emigrants clandestins. Aquesta feina no la fa a canvi de doblers i això crida l'atenció d'un dels viatgers, un escriptor que conta la feta. Amb aquests element de Luca basteix un temps que es llegeix com una paràbola. Humaníssim!); El dolor (LaBreu Edicions), de Marguerite Duras (una traduccció extraordinària de Blanca Llum Vidal i Arnau Pons d'un llibre personal de la Duras. El dolor és el resultat de passar a net el diari que Marguerite Duras va escriure mentre esperava el seu marit, Robert Antelme (Robert L. en el relat), deportat al camp de concentració de Dachau. Un llibre que es llegeix amb l'emoció en punt. Riquíssim!); Cap a la bellesa (Edicions 62), de David Foenkinos (Un professor misantrop, misteriós, especialista en Modigliani, opta per fer-se invisible en una feina que no es corresponamb les seves competències: vigilant de la sala dels Modigliani d'un museu d'art. L'exprofessor defuig qualsevol contacte social. Un novel·la que es un festival de delicadeses. Fràgil!); Ancestral (Cafè Central / Eumo Editorial), de Lluís Calvo (llibre de poemes que conjuga la lírica rilkeana amb la provocació del trap. També és un tractat experiencial que desenvolupa un itinerari psicogeogràfic i descripcions descarnades d'un natura salvatge. Un llibre enlluernador amb altíssims cims d'una creativitat desbordant. Inacabable!); Aquí tenim l'esperança que anàvem buscant (Ara Llibres ), de Lolita Bosch i Oriol Malet (il·lustrador) (Sovint, els canvis els han precipitat persones a les quals no els ha importat ser reconegudes pel seu nom, sinó pels seus actes. Dones i homes que han dedicat la seva vida a fer del món un lloc més just, més habitable, més ample i bell. Gent que ha canviat el món. 29 vides que han donat un nou significat a conceptes com la justícia, l'art, la pau, la dignitat dels pobles, els drets de les dones, la igualtat entre ètnies... Engrescador!). Bon plers de lectura, lectora estimada!
