LA LITERATURA ÉS UNA ALTRA VIDA. Una lectora curiosa (com cal), em va demanar (tota pregunta és indiscreta) si llegia tots els llibres que recomanava. Li vaig dir que no. Un no clar i llampant. És com algú que em va demanar si havia llegit tots els llibres de la meva biblioteca. Li vaig dir també no. Un no clar i llampant. Els llibres que recoman en aquesta data de sant Jordi MMXIX molts encara no els he llegit. Els llibres que recoman en les meves notes hebdomadàries sí que els llegesc de les mil i una maneres que hi ha de llegir un llibre, i alguns els rellegesc (la vertadera lectura). I després d'aquesta digressió, anem per feina.
TORRENT DE LLIBRES. Esta bruma insensata (Seix-Barral), d'Enrique Vila-Matas (Simón és un distribuïdor de cites per a escriptors. I es demana que representa la creació literària. L'amic, i excel·lent escriptor, Enrique, fa volts i revolts sobre l'originalitat i la creació literària. Apassionant!); Persecució (L'Altra Editorial), de Toni Sala (un llibre que voreja sempre seguit l'apocalipsi quotidià: assassinats, suïcidis, accidents de tràfic, atacs terroristes la destrucció de la terra pel canvi climàtic, delinqüència, xantatges, etc. I està escrit amb la mestria d'un narrador de nervi d'intel·ligència. Imprescindible); Mañana tendremos otros nombres (Alfaguara) de Patricio Pron (amb un tema molt clàssic com el d'una parella de la generació Tinder, que veuen que la relació s'acaba, Pron aconsegueix amb una escriptura nerviosa i pràctica entrar en els profunds territoris del pensament humà. Boníssim!); Sis nits d'agost (Edicions de 1984), de Jordi Lara (en aquest text en què s'entrecreuen llenguatges molt diversos que formen un teixit ric i engrescador es conta la mort enigmàtica de l'activista Lluís M. Xirinachs. Indagar i crear preguntes de difícil resposta també és un dels treball magnífics de la literatura. Necessari!); Ànima de gos (AdiA), d'Antònia Vicens (alegria de reedició de la darrera novel·la de la Vicens que està escrita pel ca d'un assassí. Tot un estudi de la crueltat humana vista pels ulls del millor amic de l'home. Valuosa visió!); Serem Atlàntida (Periscopi), de Joan Benesiu (un viatge dels dos protagonistes per llocs tan diversos com Trieste, l'illa de l'Ascensió i Txernòbil fa que coneguin un enfilall de pensaments sobre els refugiats, la memòria, la nostàlgia, la societat de l'espectacle i els simulacres. Preguntes a voler!); A l'amic escocès (Columna), de Maria Barbal (Una meravella que la Barbal torni a la Guerra Incivil i ens conti la història de Benet al qual el conflicte li talla el porvenir i els somnis. El temes més clàssics com el pas del temps, l'amistat incondicional, l'amor i la pèrdua de l'amoe, el paisatge són tocats per l'escriptora amb acurada i eficaç prosa. Imperdible!); L'única història (Angle / Anagrama), de Julien Barnes (La relació entre un estudiant jove i una dona 30 anys més gran que ell és el nucli d'una novel·la incandescent en què l'amor i el patiment extrem van de protagonistes. Ambientada en els anys 60 aquest llibre incita a trencar les convencions per viure les aventures de la tendresa i del gran amor. Addictiva!); Els colors de l'incendi (Bromera / Salamandra), de Pierre Lemaitre (tot comença amb el funeral de Marcel Péricourt a París el 1927 i les peripècies de la seva filla que s'ha de fer càrrec d'aquell imperi financer. Un fet tan tràgic com inesperat és el detonant. L'Europa dels anys 30 al descobert. Encesa!).
QUINA LLEGIGUERA TENC! Visc, visc i visc (L'Altra / Asteroide), de Maggie O'Farrell (no conec ningú com aquesta escriptora que ha estat a punt de morir setze vegades. Un llibre de memòries que no s'atura de ser un cant a la vida malgrat que surtin nombroses experiències de proximitat amb la mort. Dona vida!); A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya (1936-1962) (Lleonard Muntaner editor), de Llorenç Capellà (amb la seva prosa més brillant sobre la memòria històrica trobam una història ben documentada i valuosa dels anys d'abans i després de la Guerra Incivil. Un text ben necessari!); El camí els esbarzers (Angle) d'Alba Dalmau (l'escriptora ha inventat nombroses veus de Sandville, un poble petit dels Estats Units. I amb uns personatges humils, de vides fetes malbé, aconsegueix encisar-nos. Qui no s'enamora d'unes germanes que es prometen fidelitat absoluta? Entretengudíssim!); La compassió difícil (Galàxia Gutenberg), de Chantal Maillard (Compadir a l'agressor és el fil conductor d'un llibre que té una prosa plena de la poesia del coneixement viu. Patir amb aquell que provoca dolor és molt lluny de la pietat que el catolicisme predicava. Engrescador!); El nus i la flor (Edicions Poncianes), d'Enric Casasses (llibre de poemes escrit al llarg de tres anys i acompanyat de dibuixos. L'amor, la ciutat, les relacions íntimes, els pensaments quotidians constitueixen un fresc literari ple de jocs i experiments lingüístics extraordinaris. Enlluernament!); L'any que vaig assassinar Rita Barberà (AdiA), de Sebastià Bennàssar (des de que em va matar a una novel·la el seguesc amb passió. M'entusiasma que en aquesta obra de sang i fetge la liquidació de la política valenciana passa per carregar-se alguns escriptors i editors per a salvar la indústria editorial. Enginyós!); Per què les dones salvaran el planeta (Raig Verd), de diversos autors (Patricia Espinosa, Christiana Figueres, Lyla Metha i Melissa Leach són algunes de les escriptores que asseguren que l'empoderament de les dones és fonamental per aconseguir la sostenibilitat ambiental i aturar el canvi climàtic. Estic convençut. El segle XXI és el segle de l'alliberament de les dones!); Manhattan Beach (Edicions del 1984 / Salamandra), de Jennifer Egan (Un període d'entreguerres, uns Estats Units plens d'oportunitats i de baixos fons i la primera dona bussejadora d'Amèrica: la protagonista Anna Kerrigan. És la Gran Novel·la Americana. Val l'alegria!). Basta per avui. La setmana que ve en seleccionaré un parell més. Agur!
