UN ESCRIPTOR DE COMBAT. Puc donar testimoni que Martí Domínguez, biòleg escriptor i viceversa, és un escriptor de combat. I batalla per una de les feines més belles que hi ha sobre la Terra. Mostrar als lectors com la ciència conjugada amb la literatura és un dels artefactes, dels productes, de les fetes reals més gustoses i vivificadores del món. Tota la vida he lluitat contra la separació de les cultures, aquesta mania funesta de dividir el saber en disciplines separades en compartiments estancs. Quan vaig fer quart de batxillerat ja vaig tenir el primer problema. Em digueren que a cinquè havia de triar entre ciències i lletres. Em vaig passar un mes pensant-ho. I vaig decidir que volia fer les dues coses. I quan ho vaig dir als pares em digueren que això no podia ser i m'acompanyaren a un amic seu, professor i psicòleg, perquè m'il·luminàs. Aquell sant home es va passar dos dies fent-me fer una feinada. Havia de contestar uns tests llarguíssims i complicats que em demanaven tota casta de coses sobre els meus gusts, les meves idees, les meves lectures, les meves diversions, etc. Cada vegada que sortia de la casa del professor psicòleg estava marejat de tants de noms i creuetes que havia hagut de pensar i escriure. I en la realització d'algun dels tests no em deixaven ni pensar. Quan vaig acabar el professor psicòleg em va dir que al cap d'una setmana rebria una carta amb el diagnòstic. Va ser una setmana de nervis. La carta havia d'anar de Palma a Manacor, on vivíem. Cada dia vigilava el carter perquè no s'oblidàs d'entregar-me la missiva que canviaria la meva vida. I quan va arribar el meu pare la va obrir molt cerimoniosament i la va llegir en veu alta a la meva mare i a mi, que quedàrem bocabadats, esmaperduts i ben sorpresos. Amb paraules ben cercades i amb molt de discurs teòric, el professor psicòleg deia que jo, la pobra criatura investigada, tenia les mateixes condicions i qualitats per fer ciències i lletres indistintament i a través dels seus tests no es demostrava cap inclinació especial cap a l'una ni l'altra. Els meus pares i jo quedàrem esculats, com es diu vulgarment. He de confessar que allò m'alegrà molt cada vegada que ho pensava perquè vertaderament reflectia els meus desitjos i les meves curiositats de saviesa. Cap saber no m'era indiferent, i m'interessaven tots amb intensitat. Al final vaig fer ciències perquè al meu institut ningú, influït per l'ona tecnocràtica que dominava, va voler fer lletres.
UN LLIBRE EXTRAORDINARI. Aquest abisme entre sabers el vaig veure també quan vaig fer Biològiques a la Universitat de Barcelona, on era alumne oficial d'aquesta carrera i estudiava Filosofia i Lletres com a oient lliure. Crec que Martí Domínguez és d'aquesta casta de persones, com ho demostra el seu excel·lent currículum de treballs i d'escriptures. Del seu padrí i el seu pare heretà el gust per la botànica i la zoologia. Quan anava a la masia dels avis, entre Bétera i Godella, collia plantes i animals. Va fer el batxillerat al Col·legi Francès valencià, per la qual cosa els enciclopedistes, el segle de les llums, i savis com Voltaire i Buffon aparegueren prest al seu horitzó. Estudià Biologia a la Universitat de València. En els seus viatges sempre ha tocat, amb una multidisciplinarietat modèlica i una transversalitat d'home del Renaixement, totes les tecles dels sabers. Quan va anar a París per estudiar les arnes endèmiques, visqué a la rue Buffon i començà la que seria la novel·la Les confidències del comte Buffon. En els seus estudis a Austràlia trobà una bona col·lecció d'autors del segle XVIII i finí aquesta novel·la. La seva obra El secret de Goethe fou escrita gràcies al fons de la Biblioteca del Congrés de Washington, on també feia recerques. El científic nord-americà que li dirigia els estudis estava estranyadíssim quan veia que un jove biòleg dedicava les seves estones lliures a llegir sobre Goethe, perquè ell, en l'especialitzadíssima societat dels EUA, no sabia qui era Goethe. I així va escriure El secret de Goethe. Martí Domínguez ha estat multipremiat, la qual cosa m'alegra perquè els premis estimulen i ajuden a trobar lectors. El 1997 li varen atorgar el premi Andròmina dels Premis Octubre per Les confidències del comte de Buffon, obra que també obtingué el premi Crexells i el de la Crítica de la Universitat de València (1998). El 1999 guanyà el premi Prudenci Bertrana i, una altra vegada, el de la Crítica de la Universitat de València, amb l'obra El secret de Goethe. L'any 2007 va guanyar el Josep Pla amb El retorn de Voltaire. L'any 2013 va obtenir el 34è premi Carles Rahola d'assaig, amb el llibre El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament. Ha fet de professor de biològiques i de periodisme. Ha dirigit la revista Mètode i és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.I acaba de treure un llibre extraordinari, entretengut, agradable, que t'ensenya, et distreu i et fa companyia: Històries naturals (Editorial Pòrtic). És una capsa d'un centenar de bombons de licors savis i plaents que es llegeixen com si la llaminadura fos un aliment de l'esperit i una font ufana de saviesa. He de confessar que la meva primera lectura ha estat de golafre. Devorava aquest textos com si me'ls hagués d'acabar en dues bocinades, subratllava, comentava en un quadern, llegia en veu alta, ho comentava a amics i coneguts. Sort que la lletra de Martí Domínguez és tan acurada, plena d'equilibris interiors, planera i rica, festiva, que no em vaig embafar mai, sinó que encara vaig quedar amb gust de relectura.
No hi ha índex onomàstic, però asseguraria que en les tres-centes quaranta-sis planes hi deu haver uns dos-cents cinquanta noms de savis, unes dues-centes referències a textos i articles sobre natura, ciència i també literatura i un milenar de mots de plantes i animals que són un banquet, un festí i una orgia per a tots els amadors dels mots. Sí, amic Domínguez, tu serveixes, com diu Bernardin de Saint Pierre als seus Études de la nature, el teu país i el gènere humà. Les teves observacions són agradables, enginyoses i sorprenents, els teus comentaris esdevenen fonts ufanes de coneixement que entren sense que et temis i et deixen ple de joies, les teves informacions són un festival, una fira de veus que formen una simfonia natural única amb la bella ciència d'una escriptura cal·ligràfica impecable. Quin llibre més adequat per als joves que comencen a viure. Quin llibre més magnífic per als lectors curiosos que estimen alhora el què i el com. Quin llibre més fet per a les persones grans com jo mateix, que recuperen noms de plantes i animals, que n'aprenen de nous, que viuen i conviuen en una natura verbal que fa olor de net, de camp, de llum, de sol, d'arbres i d'animalons per totes bandes.
I per arrodonir la feta, el llibre va acompanyat de dibuixos d'aquest artista del dibuix, Perico Pastor, que amb les seves il·lustracions ens permet visualitzar amb trampolins d'imatges tantes de meravelles que Domínguez ens conta. Un duet mel. Un llibre per llegir i rellegir a poc a poc, i tota la vida.
