Una vegada més ens trobem amb Agualusa, una vegada més ens trobem amb la fantasia en el sentit més profund del terme i la força impecable per denunciar la injustícia.
Entrem en un món oníric, una espiral que ens absorbeix i que alhora ens fa més sensibles al dolor dels altres. Hi ha lloc per la passió i la tendresa, Ava ens diu:
"Vestida amb la teva mirada soc invencible". (pàg. 87)
Sempre al costat dels que més oblidats:
"Un sap que ha nascut en un país del Tercer Món quan li fan més por la policia que els lladres". (pàg. 135)
Una dona jove amb nom d'ocell, Karinguri, un ocellet menut que mai no perd les forces per lluitar i estar pendent dels altres. Una dona que quan descobreix el món dels adults, no pot restar insensible, el seu sentit comú la duu a prendre partit, la sorprèn la fragilitat d'un Govern amb tanta capacitat per mantenir les desigualtats, amb tanta capacitat per executar contra els febles i que per la tranquil·litat davant la rebel·lió d'uns joves segurs a l'hora d'actuar per posar fi a una situació insostenible.
El periodista Daniel Benchimol, el nostre heroi, és feliç quan la filla "guanya" en una discussió.
La màgia enlluernadora de la llum o els grisos angoixants dels somnis en blanc i negre. Un home que involuntàriament entre en els somnis d'altres, els somnis son fotografiats, pintats, filmats€
La importància de la memòria, els records, les sensacions viscudes ens fan humans.
Un home, en Hossi, ens diu que ha perdut "cabell i entusiasme, idees i ideals", no és cert, només necessita l'estímul de la injustícia per tornar-hi.
Una força imparable per denunciar un govern de tirans. Tot un poble somia el final d'un president que s'ha de rendir:
"No tenen por! Aquests joves no tenen por! On s'és vist? Son bojos, no demostren por, i això és una malaltia contagiosa. (pàg. 288)
Agualusa un autor que fem nostre, una vegada més una reflexió necessària, una obra cabdal, una recomanació sense reserves.
