Si la definició de cultura general és el conjunt de coneixements, idees i creences que es trasmeten de generació en generació, en el meu àmbit educatiu, és la concepció pedagògica, ètica i organitzativa que regeix les accions de mestres i professorat.
Com passa amb la població de qualsevol grup humà, un claustre de mestres i professors és un col·lectiu divers, complex i canviant. En conseqüència, la cultura d'un centre educatiu evoluciona amb molta freqüència degut a múltiples motius com les continues incorporacions de professionals, la renovació científica, les reformes legals i les noves exigències socials.
Fent un paral·lelisme entre la cultura general i la cultura educativa dins els centres escolars, cap de les dues es poden entendre com a una concepció estable i immòbil. ¿Es pot comprendre una societat estàtica vers els canvis tecnològics, la diversitat o internet, i pretendre que no es modifiquin rutines, coneixements i idees? Doncs la cultura educativa segueix una renovació similar. ¿Podem comprendre una educació que no tengui en compte l'accés dels nostres infants a la tecnologia, l'existència d'internet com a font d'informació o la varietat de cultures i circumstàncies que coexisteixen dins les aules?
Seguint amb la mateixa comparació entre cultura general i educativa, en ambdós casos, social i escolar, existeixen col·lectiu resistents als canvis. Al nostre entorn proper, coneixem a persones alarmades per les noves relacions que la tecnologia ens proposa i segueixen existint sectors que infravaloren l'aportació cultural dels videojocs, el "manga" o la música moderna. Dins les escoles, també hi ha sectors resistents a l'educació inclusiva que defensen l'atenció dels alumnes amb discapacitat a entorns especials, que creuen en la pedagogia tradicional i que veuen al mestre com a únic portador del coneixement vertaderament útil pel futur.
Tan a la societat com a l'escola, les idees rígides i contràries a les tendències més actuals són lícites, però moltes vegades es deuen a inseguretat i por a allò desconegut i inexplorat. La història de la humanitat és plena d'exemples on la novetat incomoda a la atemorida cultura preestablerta.
Ens hem de llevar la por, ni els nins es tornaran violents per jugar a videojocs, ni antisocials per utilitzar ordinadors, ni ignorants per llegir còmics. En el nostre sistema educatiu, ni la inclusió de tots els alumnes a centres ordinaris és impossible, ni les metodologies innovadores obstaculitzen l'accés a la Universitat, ni l'acumulació de coneixements és sinònim d'èxit professional.
Per sort, la cultura escolar evoluciona cap a noves fites que, tard o d'hora, arribaran. Una nova escola és aquí, i la transformació serà més o menys traumàtica depenent de la determinació dels claustres a fer el salt. I com a un trampolí, qui tengui por a saltar, que s'aparti i deixi passar.
