Explicar i definir el que és la cultura, potser resulta un repte massa atrevit. Arriscar un sol posicionament que en el seu mateix intent de definició pot esdevenir un parany, aventura amb moltes d'arestes. D'entrada tinguem present realitzar un apropament subjectiu, mirada que prové d'un recorregut i experiència vital, d'on he tingut l'oportunitat de beure de diverses fonts, valorant la porositat de l'ésser, per tal de poder sentir bategar les diversitats en les quals trobar la construcció de les cultures.
Conjugar les diversitats de les capes amb les quals ens revestim per viure culturalment, ens ha de permetre eixamplar la mirada, admetre i comprendre per sobre de qualsevol reduccionisme, que cal incloure sobretot l'aportació de tota la força i presència, simbòlica, del llenguatge, dels aprenentatges, dels comportaments, de les actituds i les aptituds del fet de transitar de cadascú. Això sí absorbint i transmeten de manera continuada.
Que és cultura? Cerc aquí posar l'accent en allò que ens construeix íntimament, des dels fets més simbòlics modulant-nos per esdevenir a la vegada éssers socials. Constatam que avui dia, hem repensat i podem considerar l'amplada el fenomen cultural en el sentit més extens per tal d'aprofundir: cultura no és alguna cosa accidental a la vida humana, tampoc la distinció per a uns pocs, defugint per tant de concepcions elitistes. La cultura és atribut essencial de l'ésser humà. Una dimensió universal per a tothom, al mateix temps que amb totes les singularitats més locals.
Parem esment en una dimensió cultural. Trobam articulacions culturals fortament qüestionables. Encaminen la nostra mirada vers l'eradicació d'un sistema cultural notablement arrelat: la cultura del domini, el que construeix el masclisme, que configura tot un marc de referència dels privilegis amb la masculinitat hegemònica. Un sistema cultural naturalitzat que fa befa i menyspreu d'una altra dimensió: la que es sosté amb els feminismes, com a força i cultura d'alliberació per a tothom.
Repensar la cultura del domini, arraconar la cultura de la possessió, la violència, l'enfrontament, l'odi, configura un marc cultural que ens garanteix el futur. Definir la cultura de vida, retirant la cultura de la violència, de les guerres i els privilegis. Aporta un canvi de tarannà cultural, un exercici d'empatia, una pràctica de coresponsabilitat, considerar a l'altra, en lloc de fomentar l'exclusió. Considerar la vàlua personal, com a confluència i aliança. Acceptar la concepció cultural concebuda amb el si d'una perspectiva feminista, comporta construir uns models culturals enriquidors i pacificadors. Convid a mirar els significats que ens condueixen a fer de la convivència, cultura de la pau.
Abraçar un sistema cultural feminitzat, promourà un estil de comportament on homes i dones tinguem oportunitats d'assolir reptes engrescadors que fugin de l'odi i de la cultura de la guerra.
