Darrerament les històries de dones estan de moda. La pel·lícula Roma n'és un exemple ben significatiu amb multitud de premis, o la darrera pel·lícula d'Isabel Coixet, Elisa i Marcela. Però en altre temps, el cinema ja contava històries d'amistats: recordeu Telma i Louise? El llibre La Acompañante podria ser una d'aquesta històries del cinema. Situada a principis del segle XX, amb la Revolució Russa al darrere, conta la història de dues dones i el seu periple per Europa.
L'inici de la història, contada en primera persona, se situa a Sant Petersburg i acaba a Paris. Sónechka, filla de la pobresa, de la solitud, de la supervivència, però també de la innocència, ha d'abandonar la seva llar per deixar enrere una vida de misèria i cercar la seguretat. El piano i la música li permeten trescar altres camins.
La nova vida se centra a la casa d'una cantant, ambiciosa, amb talent, amb molts admiradors, i amb un futur exitós, de privilegi. En canvi la pianista és petita, no gaire agraciada en l'aspecte físic. La persona perfecta per viure a l'ombra d'una diva damunt l'escenari. Tot i que l'acompanyament significa associar-se, dirigir, guiar... és estar al costat de l'altra en tot moment. Què faria la cantant sense l'acompanyant?
Però des del primer instant l'enveja, la invisibilitat, l'anonimat fan que aparegui un cert sentiment d'odi i la recerca del punt dèbil de la fama. Cert és que la vida sempre guarda secrets i la nostra protagonista es posa com a fita descobrir la debilitat de la cantant. És l'única manera de mitigar el sofriment que li suposa sempre estar en un pla secundari i de no ser ningú.
Mentre, la música passa pel Bolshoi i per la filharmònica a Moscou, fins que decideixen deixar Rússia, i a través de Constantinoble arriben a París el 1920. La vida agitada del París d'aquells anys apareix en la casa i vida de les nostres protagonistes, però d'una manera ben diferent perquè la gran majoria són exiliats. Elles es mouen entre l'excés d'admiradors i la por de la soledat, a la necessitat de tenir una parella, entre els aplaudiments i els petits, i sovint gens adequats, elogis a l'acompanyant.
I sempre, l'esperit de revenja, de la vida que hi ha darrere el teló de la fama, vigilant, seguint, intentant muntar la pròpia història, fruit de la joventut, d'uns ulls innocents. Evidentment, la cantant guarda un secret d'amor, un secret que a poc a poc anem descobrint, quan el present i el futur es contradiuen, quan l'aparent felicitat queda enfosquida.
Una història on l'alegria i el sofriment apareixen enllaçats contínuament, on la vida damunt l'escenari no té res a veure amb la vida real, on la turbulència dels excessos queda apagada per l'amor.
Però, sovint, en les històries tot torna al seu lloc, el final feliç per a unes i la rutina i la precarietat per a les altres.
La vida de l'autora de La Acompañante també és en part la vida de les nostres protagonistes. Nina Berbérova va néixer a Sant Petersburg i va viure l'exili a Paris. Després se'n va anar als Estats Units, com una de les dues dones del llibre, on va morir.
