Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

QUÈ ÉS CULTURA

Joan Margarit: La poesia i el prozac

Certament, els seus poemes desprenen bondat; irradien els ingredients humaníssims de qui se sent desvalgut. Un dels seus llibres més destacats porta per títol: Casa de misericòrdia.

Joan Margarit: La poesia i el prozac

El poeta i arquitecte Joan Margarit (1938) acaba de publicar una autobiografia substanciosa: Per tenir casa cal guanyar la guerra. Hi trobem un recorregut pels seus avatars familiars en la Catalunya i l'Espanya -pobra, dura, lletja- dels anys quaranta i cinquanta. Si hi ha cap cosa que impregnava la vida durant l'època era una sensació de por, de violència latent. «He nascut -escriu significativament- mentre la meitat del país intentava matar l'altra meitat». Entre el guanyadors i els perdedors de la guerra, sense necessitat d'haver-hi gestos d'amenaça, s'hi establia una lluita sorda. En un dels seus pomes, Els morts, es demana "Per què tant de fred en la postguerra?" Certament el record d'aquells anys està associat a un fred polar i a una gran duresa existencial.

El poeta aborda els orígens de les seues emocions: el desig, la por, la culpa, l'alegria, la pèrdua... En un moment donant, conta com la mare, de xiquet, l'enviava a per sang a l'escorxador (per cuinar-la amb ceba) i hi sentia el belar adolorit dels corders davant dels seu destí imminent. El poeta, llavors, diu: «Sento un estremiment que se m'allargarà per tota la vida i formarà part dels meus poemes». La poesia de Margarit crec que és una reacció al belar adolorit d'aquells animalets, una resposta a la crueltat del món. El poeta fa amb els seus versos un redós càlid, un conjunt de carícies, un baf de tendresa que ens aixopluga de la intempèrie, com diu, de moltes maneres, en la seua obra.

Certament, els seus poemes desprenen bondat; irradien els ingredients humaníssims de qui se sent desvalgut. Un dels seus llibres més destacats porta per títol: Casa de misericòrdia, i d'això es tracta: de veure el fet poètic com un espai protector que si bé no ens proporciona cap salvació, ens ajuda a suportar les inclemències de la vida. Margarit és un escriptor que ha posat la seua ànima al costat de la pietat i dels seus versos, en regalimen tendresa i conhort. El poema Prozac acaba dient que «sempre són falsos els finals dels contes,/perquè no es suïciden els infants». Doncs això: calen antidepressius.

Compartir el artículo

stats