Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

François Couperin (París, 1668-1733). 350 aniversari

La música de Couperin segueix els preceptes de mesura, control i elegància de la cort de Lluís XIV

François Couperin.

Quan jo estudiava piano, fa més de trenta anys, la música de François Couperin (París, 1668-1733) era poc interpretada a aquell incipient conservatori de Palma que, per no tenir, ni tenia una seu fixa i anava traginant-se del Seminari Vell a l'Auditòrium, i d'allà a Misericòrdia i a la plaça dels Patins. Acaba de celebrar-se el tres-cents cinquanta aniversari del naixement del famós compositor francès i no és tard per repassar la seva trajectòria, sobretot si pensam que tots els qui toquen el piano, o qualsevol instrument de tecla, en certa manera l'hi deuen tot.

Nascut en una família de músics, a François se'l coneix com a "le Grand" per ser, probablement el més important entre tots ells. Va començar com a organista a l'església de Saint Gervais de París i amb el temps arribaria a ser músic de Lluís XIV. Va escriure tot tipus de música (vocal, instrumental, sacra i profana), però la seva aportació més important són unes dues-centes obres per a clavecí en quatre volums. A més, va publicar un mètode de clavecí amb tota classe d'explicacions sobre la interpretació de la seva pròpia música, però també solucionant problemes de didàctica del teclat. Per exemple: si avui tocam el piano amb els cinc dits de cada mà, li ho devem a Couperin que va normalitzar l'ús del dit gros o polze (abans d'ell, el teclat es tocava amb vuit dits).

La música de Couperin segueix els preceptes de mesura, control i elegància de la cort de Lluís XIV. Amb freqüència, la música és parsimoniosa i diàfana. El silenci entre les notes és tan important com els sons en si. Les obres per a clavecí tenen títols descriptius que avui en dia més que desxifrar les referències, poden confondre el públic. ¿Què significa Les barricades mystérieuses, la seva peça més tocada avui en dia i popularitzada per films i anuncis de TV? A la web hi ha dotzenes d'explicacions. La meva preferida és que al·ludeix al cinturó de castedat de les dones decents. Altres títols amb més poesia que lògica són Les langueurs tendres, Les ombres errantes, La virginité, Le tic-toc-choc, aquesta darrera també molt popular entre pianistes.

Un dels primers a reconèixer el geni de Couperin va ser J. S. Bach, qui va copiar la peça titulada Les bergeries al famós Àlbum d'Anna Magdalena. Segons sembla, els dos mestres van tenir una àvida correspondència, però no sabrem mai què es van dir perquè les cartes es van perdre quan les van usar per embolicar uns pots de confitura casolana, segons una possible falòrnia. Brahms, un altre devot, tocava Couperin en els seus recitals i va editar una selecció de peces per a clavecí a finals del s. XIX. Ja en el s. XX, Ravel va compondre Le tombeau de Couperin i Richard Strauss va escriure el seu bellíssim Divertimento basat en obres Couperin.

La discografia de Couperin és abundant, però ara, per celebrar aquest aniversari, Warner/Erato ha tret una caixa amb la gran majoria d'obres del compositor. Trobarem aquí enregistraments en instruments originals i afinacions barroques per acreditats especialistes com William Christie, Christophe Rousset i John Eliot Gardiner. Però també Couperin tocat al piano romàntic i amb molt de pedal per lluminàries com Georges Cziffra. Si hi ha algú que encara conservi un tocadiscos, li podeu regalar aquest volum i el fareu content.

Compartir el artículo

stats