Signat per l'autor dia 23 de febrer de 1978, consultam un exemplar de la primera edició d'Els aucells de les Balears, del biòleg Joan Mayol, figura indiscutible del moviment social a favor de la protecció d'espècies i d'espais naturals a les nostres illes, i també de l'Administració pública dels afers ambientals. Amb motiu de la celebració dels quaranta anys (i un any) de la seva publicació és oportú destacar el paper essencial que aquesta obra (i alguna altra que esmentarem) ha tengut en la positiva evolució del pensament proteccionista, conservacionista i ecologista a casa nostra. Ramon Margalef, aleshores catedràtic d'Ecologia de la Universitat Central de Barcelona, en va fer el pròleg amb una cloenda senzilla: "És un llibre bonic i que crec que farà bé". El llibre era bonic i sens dubte ha fet molt de bé. El desplegament a les nostres Illes de l'Ornitologia de camp, de la fotografia naturalista, de la recerca ornitològica i de la conservació de la Naturalesa no hauria estat possible sense aquesta base, modesta, però d'una potència sorprenent, impensable el dia de la seva publicació.
Seria injust, però, no posar en un mateix nivell la influència d'altres volums de la sèrie Manuals d'introducció a la naturalesa que inaugurava l'any 1976 l'Editorial Moll amb Les plantes de les Balears, de l'avui reconegudíssim lul·lista Antoni Bonner. Mayol redactà el segon volum, dedicat a les aus. El tercer, Els mamífers de les Balears, fou obra d'una altra destacada personalitat de la ciència i el conservacionisme, Josep Antoni Alcover. I no podem oblidar que un altre títol exitós de la col·lecció fou Itineraris de muntanya de l'inoblidable excursionista Benigne Palos... Textos dedicats a insectes (X. Canyelles), rèptils i amfibis (el mateix Mayol), peixos (X. Mas), aucells de Menorca (E. Ramos), i altres eixamplaren la col·lecció, una fita en la divulgació científica balear contemporània. Hi havia pocs precedents: Más allá de la prehistoria (1950) o El medio y la vida en las Baleares (1964) de Guillem Colom, Història de la coneixença geològica de l'illa de Mallorca, de Bartomeu Darder (1946)..., i pel que fa a l'Ornitologia: Las aves de Menorca de Moll Casasnovas (1957) o el "Guión de la avifauna balear" de Bernis, Diaz i Tato (revista Ardeola, 1958). Molt anteriors eren el Catálogo metódico de las aves observadas en las islas Baleares de Barceló i Combis (1866) o La agricultura y las aves. Ornitología Agrícola de Lluís Pou (1876).
Amb Els aucells de les Balears, Mayol actualitzava l'Ornitologia illenca amb il·lustracions d'Aina (Hannah) Bonner, que després ha col·laborat amb National Geographic, Smithsonian Institute, Instituto Español de Oceanografía, etcètera, i amb fotografies de naturalistes locals: Jesus Jurado, Ives Hennechart, Pere Bosch, Gabriel Sevilla, Francesc de B. Moll, responsable aleshores de l'editorial Moll i promotor dels Manuals, Hilari Morales, Jordi Mut, Josep Planells, Sebastià Avellà, el propi Mayol, i d'alguns fotògrafs forans, primers espases: Pons Oliveras, els germans Terrasse, Suetens i Groenendael...
Gràcies a Els aucells de les Balears, milers de persones varen poder descobrir els aucells, i comprendre'n la importància. Una edició d'obsequi de Sa Nostra va permetre la difusió de desenes de milers d'exemplars. Mayol explicà amb prosa entenedora i entusiasta els trets de les aus, la seva evolució, les varietats segons hàbitats o morfologia: aus marines, de prat, rapinyaires, passeriformes... Mayol ensenyava amb què observar-les (guia de camp, prismàtics, quadern de notes) i amb quina disposició (respectuosa). Apuntava la meravella de la migració. Oferia una llista sistemàtica actualitzada dels aucells de les Balears, i amb els noms locals corrents.
El llibre raonava la necessària protecció de determinats espais naturals, avui aconseguida: s'Albufera i s'Albufereta, salobrar de Campos, Cabrera, Es Grau de Menorca, les salines d'Eivissa i Formentera. Sens dubte aquest llibre i els altres Manuals contribuïren a enfortir l'impuls ciutadà que la va fer possible. I d'altra banda, espècies que en el llibre es consideraven esvaïdes o a punt de l'extinció han estat recuperades o reintroduïdes amb èxit: voltor negre, gall faver, àguila coabarrada... I si, per exemple, Mayol ens deia de la gavina vulgar (1978): "Hi ha molts països on entitats estatals han de controlar les colònies per a evitar que l'espècie arribi a ser una plaga. Aquest no és el nostre cas" (p. 20), en l'edició quarta, revisada i ampliada (2003), ha de dir: "A les Balears, la població ha sofert en els darrers decennis una veritable explosió demogràfica..., sobretot en els anys 70 i 80, per la proliferació d'abocadors de fems en els municipis turístics. Els problemes de predació generats, així com les molèsties en cultius, aeroports i altres indrets, varen fer necessàries campanyes de control de les poblacions...".
Joan Mayol (1954) és autor, entre d'altres, de Les terres de Baliar, Turisme i Medi ambient i El llibre de l'oli. Les seves col·laboracions a la revista Quercus es troben reunides a Apuntes de conservación biológica. Experiencias, reflexiones y perplejidades de un naturalista.
Aucells
Celebració dels 40 anys
d'Els aucells de les Balears
Fundació Sa Nostra
Concepció, 12, Palma
8 de febrer, 19,30 h.
