La formació antropològica, en l'àmbit social i cultural, em fa decantar d'una manera clara per la definició de cultura que formulà Eduard B. Tylor quan escrigué que la cultura es tracta de tot aquell complexe que inclou coneixements, creences, art, moral, drets, costums i qualssevol altres hàbits o capacitats adquirits per la persona en quan aquesta és membre d'una societat. Altres autors, també admirats, com Malinowski, Lévi-Strauss o Marvin Harris han parlat de cultura i del què és o n'han cercat una possible i vàlida definició, però, per mi, la que feu Tylor al 1871, per senzilla i precursora, ha esdevingut la definició de referència.
Ara bé, cal considerar que dins la cultura d'una societat, dins la nostra mateixa, s`hi engloben i s'entrecreuen varis àmbits culturals; cultura de masses, cultura acadèmica, cultura popular, cultura política, cultura de classes... algunes fortament marcades ideològicament i altres tan arrelades a la col·lectivitat que poden passar inclús desapercebudes quan reflexionam sobre què és la cultura i com l'hem de tractar.
Tots aquests àmbits, conscients o inconscients, indefectiblement tenen punts en comú. Tots formen part de cada un dels individus dels que comformen una determinada societat, que com individualitat poden tenir només un recorregut personal, però que com a conjunt formen una unitat grupal, fins i tot una consciència de grup, que es sustenta per l'entrecreuament d'aquests àmbits culturals que acaben formant la cultura d'un poble.
Una altre de les característiques comunes de la cultura, sigui d'una societat o una altra, és que és una entitat viva i dinàmica, en constant canvi, conflicte i evolució i no sempre d'una forma previsible ni conscient. La immobilitat i la fossilització necessàriament han de conduir a la seva desaparició, fet que tampoc no significa que elements fossilitzats de cultures que no sobrevisqueren com a tals no hagin perviscut en el temps, però ho han fet integrades, adoptades i adaptades, a les cultures que les substituïren o rellevaren. Són aquells elements, importantíssims, que conformen el nostre folk ancestral, l'herència cultural adquirida, que es perden en la memòria del temps, però que des del naixement ens marquen com a membres d'una comunitat.
Per aquest motiu, i al contrari del que fins no fa gaire ha passat, no s'ha de considerar que hi hagi àmbits culturals més importants que altres, provocant així una jerarquització o categorització de sabers. Sempre s'ha tendit a donar més importància a la cultura impresa que a la oral, s'ha valorat més el saber teòric que el pràctic o a aquella cultura que prové del món erudit que a la que prové de la quotidieneitat del propi poble. En realitat, unes no es poden entendre sense les altres, i només l'entreteixit de totes elles i el coneixement d'aquestes ens permetrà viure d'una forma plena i conscient el nostre corpus cultural.
