Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Humana, massa humana

Maria Callas i les nafres de la vida

Cartell del film.

Són les dotze del migdia i la pel·lícula està a punt de començar. La sala està pràcticament buida. ¿Qui té temps per anar al cine a les dotze? I en tot cas ¿qui va al cine avui en dia? Jo mateix feia pràcticament un any que no havia entrat a una sala de projeccions. Netflix, iTunes i Amazon en tenen la culpa; ja ho sé. Però avui s'estrena aquest documental sobre Maria Callas, possiblement la cantant d'òpera més famosa de tots els temps. ¿Què fa que aquesta mezzosoprano hagi superat els restringits cercles del món de l'òpera i sigui coneguda com una estrella de Hollywood? ¿Què fa que cada parell d'anys algú faci una pel·lícula sobre ella o una obra de teatre ("Callas for Ever" de Franco Zeffirelli i "Master Class" de Terrence McNally, respectivament)? Mitja dotzena de jubilats i una bona partida de llunàtics enderiats per la cantant hem vingut a aclarir el misteri de Maria Callas a través d'aquest prometedor documental.

"Maria by callas" de Tom Volf recopila dotzenes de fotos, films casolans en super-8, entrevistes a la TV, crítiques i cartes personals que expliquen sense cap fil conductor la història de la cantant. El director, a les entrevistes de promoció del film (estrenat a Espanya el passat maig, però retirat ja de la cartellera), diu que vol mostrar aspectes inèdits de Callas, però no hi ha res en aquest film que sigui nou, si bé tot és realment molt engrescador, fins i tot fascinant.

Maria Callas (1923-77) va néixer a NY. Al cap de pocs anys va emigrar a Grècia on es va formar musicalment amb Elvira Hidalgo, la cantant que Terol que estranyament era professora del conservatori d'Atenes. Aviat va començar a actuar en òperes conquerint els escenaris, primer d'Itàlia i posteriorment de la resta del món. El seu gran mèrit era que "actuava" els papers, els encarnava, els feia creïbles. Que tenia una veu privilegiada i única, també va quedar clar des del primer moment, però la part interpretativa era l'aspecte que marcava la diferència amb les seves rivals. A Espanya va actuar poc. A BCN la van insultar comparant-la negativament amb Renata Tebaldi. Anys després (1961) ballaria flamenc èbria a l'Hotel Son Vida amb Onassis, els Prínceps de Mònaco i altres lluminàries de la jet set, mentre la majoria de mallorquins encara anaven a veremar, espolsar ametlles o a tallar albercocs ensofrats.

Callas va tenir sempre una vida tumultuosa. Quan no podia donar el millor d'ella, anul·lava les actuacions provocant la ira dels fans que havien comprat entrades i conseqüentment sortia negativament a la primera plana dels diaris. Després de casar-se amb un empresari de materials de construcció, va festejar Onassis, el qual la va deixar cruelment i sense explicacions per Jackie Kennedy. Al documental, Callas diu una i una altra vegada que li hauria agradat ser mare, que li encantaria poder cuinar per una família, que servir un marit és una tasca infinitament superior al glamur de l'òpera. Tot pot ser. En el documental, l'únic moment que se la veu genuïnament feliç és en companyia d'un altre pària, un altre desterrat de la normalitat: Passolini.

Sigui com sigui, Callas era humana, massa humana. Ensopegar, caure, nafrar-se i seguir endavant com si res va ser la tònica de sa vida i com a tal no pertany tant al món de l'òpera com a l'estirp de Billie Holiday i Nina Simone.

Compartir el artículo

stats