Tenir autoritat significa no ser autoritari i, per això, qualsevol possibilitat de lideratge passa per tenir capacitat de seducció. Pep Guardiola és un seductor compulsiu, com ho demostra el fet d'haver aconseguit el que molts pocs poden aconseguir en vida: que una estrella del rock de la talla i del perfil personal de Noel Gallagher, colíder i fundador del grup Oasis, quedàs rendit als seus peus des del primer moment. Hi pot haver res més egocèntric que un individu com aquest -llevat del seu germà-, pare del britpop com és i, a més, hooligan declarat i seguidor ultra del Manchester City? Basta veure les entusiàstiques paraules que fa servir aquest vip i fanàtic citizen en referir-se al noi de Sampedor quan diu que "(...) el vaig conèixer el 26 de maig a l'Ethiad Campus. Cap de nosaltres el coneixia, però quan ell arribà aconseguí que tothom es sentís còmode. Ens donà la mà, ens demanà el nostre nom i s'interessà pel treball de tots nosaltres. Durant els següents minuts ens contà, amb calma i seguretat, tot allò que esperava de l'afició, del cos tècnic i dels jugadors. Digué que tenia moltes ganes d'experimentar el clima de la ciutat i que pensava treballar i viure al centre. Record perfectament que quan el Senyor sortí de la sala tots diguérem "guau" i ens miràrem els uns als altres". Un perfecte exemple d'empatia, assertivitat, tenacitat, lideratge i tot allò que reivindiquen avui en dia els apòstols de la beneitura aquesta de l'empreneduria, un cop de puny més en la cara de la nostra malmesa secundària obligatòria, al cel sia.
A Pep Guardiola li diuen "el senyor", per Manchester, de la mateixa manera que els grans del jazz li deien també a Tete Montoliu, un altre català universal. Si l'únic pecat de Tete fou no ser negre -ell no ho sabia, però sí que ho intuïa-, el gran pecat de Pep serà no haver jugat ni entrenat mai l'Ajax d'Àmsterdam, bressol i referent absolut d'aquella manera d'entendre el futbol que un dia ens donà a conèixer el gran Johann Cruyff, l'altre gran seductor de l'univers culé. Després de dirigir el FC Barcelona durant un breu però gloriós període de la seva història, Pep Guardiola decidí fer una aturada a la seva trajectòria professional i dedicar-se durant un any a viure i veure món. Tot seguit, i atret per la rotunda i germànica història futbolística del FC Bayern München, va prendre les brides d'un club ben difícil, dirigit per un clan d'exfutbolistes que tenen per únic objectiu a la vida no posar-li gens fàcil a ningú que s'apropi al seu feu cervecer. Tanmateix, un no pot evitar la tentació de pensar que els bàvars varen veure l'arribada de l'elegant i subtil Guardiola d'una manera més o menys semblant a com els cortesans de Lluís II veren l'arribada del wagnerià Lohengrin a Munic, ara fa un segle i mig. Només després de la teutònica experiencia, Pep decidí pegar el bot a Anglaterra, vertadera pàtria del futbol. I, en realitat, anà on menys se l'esperava. De la mà dels seus més fidels col.laboradors -Manel Estiarte i el trio format per Joan Patsy, Txiki Begiristain i Ferran Soriano, que ja eren allà-, Guardiola ha demostrat que li van els reptes majúsculs. No foren suficients els doblers de nou ric del Chelsea d'Abramovich, ni la història apabullant de l'United, ni el ritme beat del Liverpool i el seu You'll never walk alone ni, per suposat, el glamurós i inexplicable nosequè de l'Arsenal, per molt de canons que hi posi any rere any. No. El Senyor s'estimà més la singularitat d'un club intrascendent, sempre acomplexat per la llarga ombra del poderòs United, més veïnat que no pas rival. Un club amb una història banal i, a més, amb una indumentària blau cel més fada que un pancuit sense sal. El City era l'elegit. Un City que "només" tenia diners i, tal com diuen que deia Grouxo Marx, tot i ser molt cares, hi ha coses més importants que els doblers. En el futbol, també.
A Pep li agrada el futbol perquè a Pep li agrada ser allà on passen coses. I el futbol és el lloc on passen coses i on avui, per sort o per desgràcia, es talla el bacallà. El futbol és ètica, el futbol és corrupció. El futbol és política, és cultura i és passió. Manuel Vázquez Montalbán, culé racional de pura sang blaugrana, ho sabia ben bé quan va escriure la seva petita però memorable El delantero centro fue asesinado al atardecer, quan Pep Guardiola només feia quatre anys que era per la Masia i encara es dedicava a recollir pilotes per als més grans, allà per l'any 1988. És probable que Guardiola hagi llegit aquesta novel.la plena de carnalitat i amarada de suor i altres excrecions futboleres -una suor molt diferent de la del macho Camacho, antítesi del nostre Pep- i, fins i tot, és probable que el montalbanià Pepe Calvalho imaginàs un dia uns fideus de futbol amb cloïsses, fets a la manera de la Barceloneta marinera i rematats amb sofrit, all i jolivert. Definitivament, el futbol ho és tot. Tot menys esport, com és obvi. Per deixar-ho ben clar, els prestigiosos periodistes esportius Luis Martín i Pol Ballús han escrit a quatre mans aquesta intel.ligent biografia, vertadera crònica de com i per què el Manchester City arrassà a la Premier durant la passada temporada futbolística. Amb informació de gran qualitat i de primera mà -un bon plat és el fruit de bons ingredients i millors condiments-, Martín i Ballús ens palesen que el futbol no sóls és córrer i tenir sort, sinó que sobretot és "anàlisi, concepte, estratègia, discurs i mil detalls més", aspectes aquests que Josep Guardiola controla com ningú, gràcies a un grup de treball que dirigeix de manera perfecta. Diuen que Pep no és només bo entrenant equips, sinó que quan els crea és encara millor. Una obra, aquesta, plena d'interès i de detalls que faran les delícies dels que estimen el futbol, però també dels que no ho fan. Una pinzellada més, per acabar: Pep Guardiola i Sala va néixer un 18 de gener de 1971, el mateix dia que havien arribat al món, molts anys abans, personatges com Rubén Dario, el més modernista dels poetes, i l'anglès Cary Grant, el més elegant dels actors del Hollywood dels anys daurats. Un bon maridatge, no hi ha dubte. Com deia aquell, "periodisme esportiu total"...
