Pobres autores d'èxit en la literatura infantil clàssica! No se'n salva ni una. O se'n salven molt poques: Beatrix Potter, tal vegada, per la seva anticipació conservacionista? Elles crearen personatges i fins i tot entorns inoblidables i potser crearen -en entrevistes, en correspondència, en autobiografies- el seu propi personatge, també fictici. La realitat imposa càrregues en els itineraris individuals dels escriptors que, per a un lector devot, seria millor no saber. Es diu de Lucy M. Montgomery, autora d'Anna, la de les teules verdes, que era depressiva i hom apunta que potser va suicidar-se, de Louise May Alcott, Donetes, que era adicta a l'opi i que escrivia obres, diguem-ne, grolleres, de P.L. Travers, Mary Poppins, que era intractable... A J.K.Rowling li arribarà, prest o tard, el mateix veredicte implacable. Hi ha afició arreu -quasi tauromàquica a Espanya- a la crítica personal, quan es tracta d'escriptors. La incursió en la vida privada de les escriptores, però, sol ser encara més feridora.
D'Enid Blyton s'han dit algunes coses. Algunes provenen de rivals sentimentals o literàries, o d'una de les seves pròpies filles, que afirmà: "No l'odiava. Li tenia llàstima". La filla va assabentar-nos de què Blyton, tan suposadament amant dels infants, no va ser una mare com toca. Extranya, si hom diu que escrivia 10.000 paraules al dia, un promig de dos llibres per mes, i que responia milers de cartes dels seus fans, creava clubs de lectors, convocava a casa seva tea parties amb lectors seus, on les seves filles no hi eren mai admeses, i etcètera? Un escriptor masculí tan fener podria ser per ventura un pare com toca? De Blyton s'ha afirmat que jugava al tenis nua. I que va tenir diferents amants. I que bevia. I que fins i tot (aquest aspecte mai no falta quan es vol esbucar el prestigi d'una dona creativa i productiva) va tenir relacions amb una dona... No falta tampoc una insinuació de filonazisme. La BBC fou sempre reticent a posar-la en pantalla: no la considerava una autora de qualitat. Quan va fer-ho, el biopic resultant fou sever, i molt possiblement encertat, no cal negar-ho, amb la figura de l'escriptora. L'altra filla, en canvi, atresorà els objectes de la seva mare i els exposà al públic. Al cap i a la fi, el nom d'Enid Blyton és una marca rendible. Blyton va saber comercialitzar el seu treball i la seva fama. Escrivia a màquina. Sostenia la màquina d'escriure en els seus genolls. Diuen que el seu llenguatge és pobre, exempt de risc estilístic, que els seus arguments són simples i repetitius, que usa fórmules.
Deixem-ho estar. Sentim que és injust tractar de menystenir des d'una lectura actual, sota els imperatius d'allò que és políticament correcte, l'impacte de les seves narracions en l'imaginari infantil universal. Literalment ha venut centenars de milions de còpies dels seus llibres, que tenen traducció arreu del món. Sí, és veritat: els textos de Blyton poden esmussar avui per sexistes, racistes i classistes. Repetim: deixem-ho estar.
Enid Blyton, que va néixer l'11 d'agost de 1897, moria el 28 de novembre de 1968. Fa, doncs, cinquanta anys. Els darrers els va viure afectada de demència (Alzheimer). El seu més famós llibre segurament és (tot i que hom podria proposar una enquesta per confirmar o refusar aquesta afirmació) Five on a Treasure Island, publicat l'any 1942, la primera aventura dels Famous Five, els famosos Cinc: els germans Julian, Dick i Anne, la seva cosina Georgina, que es fa dir George (Jordi, en la versió catalana) i el ca Timmy, també nomenat Tim (Timoteo, en la versió castellana). Sense oblidar l'oncle Quentin, científic. Ni la tia Fanny, afable i hospitalària. Sense oblidar la badia de Kirrin, ni l'illa de Kirrin, solitària i només poblada de corbmarins, conills i gavines, amb el seu castell enrunat, el seu vaixell enfonsat, el seu tresor ocult... Donau als nins lectors aquests ingredients (illa solitària, tresor ocult, un plànol, coves o soterranis inquietants, una colla d'al·lots espabilats, una mascota feliç, vacances vora mar, un adversari malèvol, misteris de pa en fonteta, i finals venturosos) i els tendreu aviat mossegant-se el llavi inferior mentre que llegeixen el llibre que els conté. Per això, Enid Blyton superà en una recent enquesta popular Roald Dahl i J.K Rowling com autor per a infants més estimat al Regne Unit. Els tres fan absents els pares dels protagonistes amb freqüència. Dahl (Les bruixes) i Rowling (Harry Potter i la pedra filosofal) els maten. Blyton els fa discretament absents. L'essencial és que els nins actuen per iniciativa pròpia.
A hores d'ara, les editorials Juventud, RBA (que reedita part del fons de Molino), Destino, Boolino i alguna altra editen Enid Blyton, cert que amb nous il·lustradors (Tony Ross, Marina Vidal i altres) i amb "adaptacions" d'estil per al nins actuals. Recordem algunes de les sèries creades per Enid Blyton: Els cinc (21 llibres, més molts d'altres escrits per altres autors), El club dels Set Secrets (15 llibres), Misteris (15) o Les torres de Malory (6). L'internat d'aquesta inspirà el col·legi Hogwarts on estudia Harry Potter. Mira per on. Imprescindible Enid Blyton.
