L'ús metafòric de la poesia de Baudelaire dona nom a l'ensemble Harmonie du Soir, malgrat en el disc de presentació del quintet, semblen més lluminosa que no vespertina harmonia. Un joc de paraules que prové del poema Harmonie du soir que Baudelaire dedica a la música al seu conegut aplec Les flors del mal. Poc habitual formació la d'aquest quintet de vent amb piano, que s'ha atrevit a enregistrar tal volta les dues peces cabdals del classicisme per aquesta formació: els quintets per a vent de Mozart i Beethoven, dues peces prou interrelacionades.
Anem per parts. Qui són aquests músics: Carlos Fortea a l'òboe, Silvia Insa clarinet, José Vicente Tatay fagot i José Francisco Fortea a la trompa son alhora membres de l'Orquestra Simfònica de Balears i companys en agrupacions de càmera com el Quintet Lluís Vives amb el què duen una interessant trajectòria. Afinitat que es nota, i molt, a la gravació que ara presenten, juntament amb el cinquè membre, el pianista Enrique Bernaldo de Quirós, radicat durant un temps també a Mallorca, on segueix gestionant activitat concertística.
Quin és el programa: els dos quintets per a vent dels grans dos músics del classicisme: Mozart i Beethoven. La composició de Mozart correspon al seu període de maduresa, propera al treball compositiu fructífer del concerts per a piano, i amb els que manté una similitud. Mozart presenta a aquesta obra un diàleg entre el piano a manera concertant i l'ensemble que fa les vegades d'orquestra en miniatura. Té tot el refinament de la millor obra de cambra a la manera aristocràtica del classicisme pur i assolit com és el del millor Mozart.
Però és que l'obra de Beethoven també té molts d'aquests trets. És, per contra, una obra de jovenesa d'un músic que, malgrat tenir ja un llenguatge que el fa personal, no ha fet eclosió en la seva rebel·lia que el farà salvatgement innovador, encara. Escrita només una dotzena d'anys rere la de Mozart, malgrat encara la primera no es trobés editada, és inevitable pensar i creure que Beethoven la coneix: en primer lloc és també l'única obra del seu catàleg per aquesta formació; és fidel en l'estructura a la primera i, finalment, li fa un homenatge en l'ús del tema de l'aria de Zerlina mozartiana del Don Giovanni.
L'altre paral·lelisme ho explica el crític Justo Romero a les notes: l'abraçada en Mi bemoll, diu ell: ambdues estan escrites en aquesta tonalitat, per altra banda còmoda i per tant habitual per a instruments de vent. No deixa d'esser un motiu més de relació.
Tenim entre les mans una gravació realitzada als estudis de la discogràfica PlayClassics a Madrid estant, i que els músics, establerts a Mallorca, acaben de presentar en concert en la primera edició del Festival George Sand celebrat a Palma. Es un treball primorós en què el joc de veus dels instruments és equilibrat i nét. I que pot resultar una gravació de referència d'aquestes dues obres, no massa habitual en discografia.
