Aquests dies hem conegut la sentència condemnatòria dels pares d'un nin amb paràlisis cerebral. La condemna és imposada per la utilització de la patologia del nin prèviament alterada com a font d'ingressos econòmics que es dedicaven a altres finalitats.
Durant més de trenta anys de relació professional amb les persones amb paràlisi cerebral he conegut algun altre cas semblant, però he de confessar que ben pocs, tanmateix el que si he vist és l'existència de teràpies no contrastades amb finalitat lucrativa. La tècnica de l'Ulzibat en seria un exemple.
Parlam de Borisovich Ulzibat Valery, de nacionalitat russa, nascut l'any 1946 i que en el seu currículum notam que va cursar la carrera de medicina a l'Institut Estatal de Medicina de Mongòlia, i l'any 1999 li fou atorgat el grau de professor de l'especialitat de Traumatologia i Ortopèdia, en aquest mateix any fou anomenat Inventor Emèrit de la Federació russa. Té publicats més de seixanta treballs escrits.
Com a professional l'any 1970 comença a treballar com a metge traumatòleg a la ciutat de Kemerova (Rússia) i a l'hospital de Tula (Rússia). Durant tretze anys desenvolupa el seu mètode de fibrotomies graduals.
Aquest és un procediment quirúrgic que requereix anestèsia general, amb la finalitat de suprimir les seqüeles de la paràlisi cerebral. La part innovadora d'aquesta tècnica és que es realitza de manera percutània, sense cicatriu, amb una recuperació rapida i, segons l'autor, absenta de complicacions. La realitat és que de manera sistemàtica requereix una segona intervenció quirúrgica. És una tècnica que, a curt termini, pot donar resultats satisfactoris.
L'any 2002 a través d'uns pares em vaig assabentar de l'existència de la tècnica i del fet que, periòdicament, s'organitzaven viatges a Rússia de persones amb paràlisis cerebral per a ser tractades pel doctor Ulzibat. Em va interessar el tema i aquell mateix any vaig aconseguir contactar amb l'equip del metge rus aconseguint que tant el doctor com membres del seu equip es desplacessin a Mallorca. També vingueren el grup de persones amb discapacitat que tenien previst acudir pròximament a Rússia per ser intervinguts. He de confessar que va ser dificultós aconseguir-ho però el mes de maig del 2002, a una clínica de Palma, el doctor Ulzibat va practicar la seva tècnica a set pacients i era el primer cop que ho feia fora del seu país.
Les conclusions que vàrem treure són que la intervenció és poc traumàtica i que és una tècnica destinada principalment a la lluita contra la síndrome del dolor muscular que s'aplica com a tractament en la paràlisi cerebral infantil. El seu autor parla d'una experiència de 50.000 pacients intervinguts durant els 10 darrers anys.
El que més m'interessa destacar és la idea obsessiva de patentar la tècnica que el Doctor Ulzibat considerava com a creació seva i que, fins que no tingués la patent, no explicaria els detalls d'aquesta tècnica i la seva fisiopatologia. La seva opinió era que no volia compartir la seva argumentació mèdica fins que tingués garantit el pagament dels drets d'autor. Dos anys després va morir de mort sobtada, quan ja havia aconseguit la patent.
El mètode Ulzibat està patentat i això vol dir que tant els pacients que han de ser intervinguts com els metges que volem aprendre la tècnica han de pagar un cànon considerable. Encara així el mètode Ulzibat segueix sent utilitzat a alguns països per deixebles del metge. En el nostre entorn hi ha un problema afegit i és amb l'administració tributària, ja que en moltes d'aquestes operacions no es paguen els impostos corresponents.
