UNA OTOMANA O UNA BUTACA AMB ORELLES? Quina és més bona per llegir a gust? Deix a l'aire la resposta i des d'una butaca reciclada us assegur que si pogués us faria una llista de trenta llibres que m'envolten i que són com una col·lecció de tòxics que et donen vida.
Quan l'any 1988 J. M. Castellet va treure Els escenaris de la memòria (Edicions 62) vaig fer una festa grossa. Amb una prosa senzilla i planera d'aquelles que t'enganxen des del primer moment ens contava la seva relació amb escriptors tan diferents com la Rodoreda, l'Ungaretti, l'Octavio Paz, el Pla, la Mary McCarthy, el Pasolini, l'Aranguren o el Gimferrer, i ens donava un retrat magnífic d'aquests noms convertits ens personatges vius i plens de noves perspectives. Perspectives de la ploma i la sensibilitat d'un lector extraordinari —recordau que un dels textos essencials de Castellet és L'hora del lector que l'amic i periodista cultural Emili Manzano va agafar per fer titular el seu conegudíssim programa de llibres?— amb uns autors estimats. I, també, a través d'ells ens feia una radiografia de la seva pròpia educació intel·lectual. Des de llavors li vaig pregar que no s'aturàs d'escriure aquestes semblances personals d'uns individus fonamentals del món de la cultura que haguessin tengut relacions amb ell, amics seus, col·legues, en temps dolents per a qualsevulla lírica.
A FAVOR DE LA RELECTURA. Feliçment va arribar la segona entrega, Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos. (Edicions 62), que vaig trobar fa un parell de dies mentre ordenava unes prestatgeries de la meva caòtica biblioteca i m'hi vaig enganxar. Pinta amb trets ben dibuixats i profunds sis amics personals que el varen acompanyar en el món de la cultura des dels anys de la dictadura franquista (cal parlar de la dictadura amb tota la seva mortaldat de persones, d'institucions, d'idees i de cultures en un temps en què hi ha folls que volen fer de Franco un sant!) del segle passat i que tenen especial valor en la vida i en la història cultural catalana i espanyola. Els noms són molt atractius: Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix.
Al principi hi ha una justificació tendra i sincera de Castellet en què reconeix: "Crec que no hi sobra ningú, però segur que en falta més d'un. En tot cas, la redacció d'aquest llibre ha estat una feina gratificant i m'he sentit molt honrat de deixar constància escrita d'algunes peripècies que he compartit amb sis amics en temps adversos." El llibre es rellegeix com un menú extraordinari. Un festival de sabors. En el llibre s'hi pot entrar per qualsevol porta, per qualsevol lloc. Això és el privilegi que tenen alguns textos que s'han obrat amb una lletra que no és esclava d'un únic argument o d'una sola trama. En la trama i en l'ordit d'aquestes "pàgines viscudes" (aquí dic una veritat mentre rememor el nom antic de llibres com aquest) hi ha sempre seguit l'esquer a punt l'ataquis per on l'ataquis. Primer em vaig entretenir amb frases intel·ligents i sentides de Joan Fuster a les Converses de Formentor, l'any 1959, que vaig subratllar amb cura. Hi havia un aire fitzgeraldià en aquell diàleg de dos pensadors joves amb un whisky a la mà entre la negror violenta dels pins arreveixinats ran del mar en el Club dels Poetes on tot era barra lliure per als savis. Després vaig veure net i seductor com en un retrat de Willy Ronis, de Bishin Jumonji o de Catany el personatge del poeta Gabriel Ferrater. La intel·ligència potent que li permetia escorcollar les gramàtiques, els versos i les dones, i el feia fracassar en les seves ambicions més secretes és aquí, en les línies de Castellet. I el veig amb un tassó ple de transparència a la mà i aquella veu quequejadora, amarada d'unes músiques que s'acordaven amb exactesa a les idees, i ho veig en les planes castelletianes que es devoren amb la velocitat de la llegiguera desperta.
He de confessar que vaig començar per Terenci Moix, vaig seguir per Ferrater i Fuster, amb Carlos Barral vaig riure (un humor molt personal i mal de definir per singular travessa tot el llibre. I t'amolla de tant en tant una descàrrega d'hilaritat deixondidora), amb Manuel Sacristán vaig viure la Barcelona de la infantesa d'ell i del Castellet, amb Alfonso Comín vaig reveure un estrats d'homes entregats a la lluita contra el franquisme amb totes les forces i vaig acabar-lo amb la gola d'una novel·la apassionant i plena d'aventures. "Les aventures d'uns sensibles", podria ser un altre títol de Seductors, il·lustrats i visionaris. Castellet va tornar a fer diana amb una prosa que conjuga la narració en primer persona, el conte, els reportatge d'investigació, el document i en molts de moments la novel·la d'intriga i suspens, els vertígens de la ficció. Qui cregui que el llibre és un enfiloll d'anècdotes va equivocat. Amb aquestes pàgines coneixem molts dels perfils de la vida quotidiana, dels interessos, dels pensaments i dels treballs i els dies d'aquestes sis persones, però el més encantador és que a través d'aquestes vides alienes és la del propi Castellet que se'ns apareix siluetejada en un profunditat autobiogràfica magnífica dins el ciclorama dolorós d'aquella grisor franquista sense llibertat ni justícia, intempèrie pura, contra la qual tant ell com els seus amics lluitaven. L'estil fragmentat i lliure d'aquests records és un bàlsam. I acostar-nos de d'aquest món actual de desmemòria als pensaments personals que rememoren el passat sense censures és un regal exquisit. Contar ad hominem tot quant surt en aquest llibre és una confessió plena de revelacions que sense ell s'haurien perdut. Vet aquí la força i l'energia de la lletra. Hi ha excel·lència i delícies en aquesta obra tota plena de subratllats i notes als marges de la primera lectura. I és un llibre de relectura lenta i atenta, d'aquelles descripcions en què has corregut massa empès per la curiositat, relectura de les notes d'humor segon, secret, que constel·len les planes, relectura dels detalls exactes de l'esperit d'un personatge caçat en unes poques línies essencials. Contra la desmemòria i a favor dels records! Moltes de gràcies!
La relectura és la vertadera lectura.
