El nou relat de Bernat Oliver (Palma, 1963) suposa un passeig per la història nàutica de Mallorca des de la prehistòria fins a l'actualitat; l'aportació particular d'aquest expert en patrimoni marítim sobre una matèria que donaria per omplir un extens nombre de toms. Amb caràcter divulgatiu i amb rivets de ficció, l'autor ens fa entrega d'un polièdric viatge al voltant del transport de la mar. Ho fa a bord del Callao, una embarcació botada el 1893, considerada una de les més antigues en actiu de l'illa balear major, i que serveix a Oliver com a fil conductor per explicar aquesta història. Allò esdevingut s'explica introduint un personatge de ficció: la primera persona que va ser capaç d'arribar a l'illa. Es desconeix si va ser home o dona, tot i que l'escriptor es decanti per un mariner prehistòric, convertit en el primer navegant mallorquí.
El llibre es compon de més de 200 fotografies en color i de fitxes narrades en primera persona. Com si d'una navegació per la badia marítima de Palma es tractés, explica per exemple què és l'aparell llatí o com es restaura un vaixell seguint la tècnica tradicional. Tracta, a més, de l'evolució de la nàutica illenca des dels primers artefactes flotants, capaços de surar amb seguretat, de ser propulsats i de ser governats, a voluntat, fins als nostres dies. I del concepte de mar com a oci, una relació recent, atès que fins no fa massa la mar no es traduïa com a sinònim d'entreteniment, sinó més aviat com a zona on tenien lloc conflictes bèl·lics o com a plataforma per a l'intercanvi comercial.
A Una història de la nàutica a Mallorca es fa un repàs de les classes de naus que han protagonitzat la història més local: les galeres, els xabecs, els pailebots i els llaüts. I també s'aborden aspectes com les escoles de formació nàutica, els clubs nàutics o els mariners il·lustres mallorquins. El llibre atén per descomptat al vaixell, però aquí potser el més interessant sigui com Oliver emfatitza en l'aspecte humà, en les persones, la cultura i les seves tribulacions, els seus objectes, els coneixements i els conflictes; en definitiva, a la memòria del passat i al futur. No falten, fins i tot, les curiositats, com quan George Sand, a la seva arribada a Mallorca a bord del vapor El Mallorquín, va reconèixer que "a partir de l'exportació del porc, la civilització ha començat a penetrar a l'illa. S'ha comprat a Anglaterra un petit i bonic vaixell, el Mallorquín...".
Coneixedors de que han passat uns quatre mil anys des que el primer mariner va trepitjar Mallorca, i que fins al segle XX només s'entrava o es sortia de l'illa per mar, el llibre es submergeix impecablement en aquest aspecte, en apropar el lector, com vivència pròpia, al tràfec de vaixells construïts a l'illa o que han solcat les seves aigües per un o altre motiu, així com a la cultura material i immaterial que aquest fet ha generat. En paraules de Bernat Oliver, els mallorquins han incorporat a les seves naus les aportacions dels pobles que han anat arribant i quan les han construït han sabut dotar-les d'un segell de qualitat reconegut internacionalment.
Qui escriu aquestes línies conclou i coincideix amb l'autor en la idea que el relat no conclou res ni ho dóna com a definitiu, sinó més aviat té la voluntat d'obrir temes o noves milles al voltant d'aquesta matèria. Sens dubte, es tracta d'un tom que no ha de faltar en les biblioteques dels amants de la mar local i de les seves històries.
