'heu de permetre començar aquesta ressenya amb un record d'infància, a la manera dels columnistes que es remunten a pretèrites èpoques i perdudes arcàdies per desenvolupar després temes d'actualitat. Quan jo anava a l'escola, Menorca i Ibiza (sic) eren dues fileres de classe, la segona i la tercera. La primera de l'esquerra era Mallorca, i les de la dreta eren Formentera i Cabrera.
Un bot en el temps, quan vaig anar a Eivissa i Formentera de viatge d'estudis, i més endavant a Menorca, aquesta vegada a una Primera Comunió. Ja em podia, doncs, considerar un bon balear.
Menorca i Eivissa, tan aprop i tan allunyades. Una criada eivissenca era habitual a Palma, confondre Maó, que els seus pobles semblen cases de pepes, que a Formentera no hi ha autobusos i que pots deixar el rellotge dins un calaix. Tòpics i més tòpics que queden una mica a part en aquest assaig que signen Guillem López Casasnovas i Miquel Àngel Casasnovas, tots dos de Ciutadella, i que ens mostren dos models de creixement prou diferenciats i el seu llegat històric, l'ombra dels anglesos en un cas, les salines en un altre, ser o no ser com Malta, l'impacte del turisme, biodiversitat versus discoteques amb piscina. Pura estadística. Eivissa, una mica més petita, més poblada i el triple de visitants, i el perquè d'aquestes sensibles diferències entre ambdues illes en l'actualitat: factors humans, l'orografia pot ser, alguna epidèmia, els hippies? Alguns exemples en favor de Menorca: hi plou més i això afavoreix un major desenvolupament de la ramaderia, hi ha més població urbana, el paper del port de Maó, el domini britànic, les exportacions de llana, la manufactura de draps; quant a Eivissa, una població pagesa i dispersa, una agricultura de subsistència, un únic nucli urbà, el monopoli de la sal, fam i misèria. En canvi, la irrupció del turisme de masses ha inclinat la balança, almanco aparentment, en favor de la Pitiüsa major. El debat a Menorca, quant a seguir el model d'èxit dels eivissencs enfront del seu ensopiment, encara no s'ha tancat del tot.
Tal volta ho podem demanar als mallorquins. Si haguessin de triar, a quina illa voldrien viure?
