Alexandra Schneider und ihr Casiotone podria ser el títol d'un conte tradicional bavarès o el nom artístic d'una exitosa cantant alemanya, i és la novel·la breu de Joan Miquel Oliver, que ens adverteix, sorneguer, abans de començar: "Aquesta novel·la està basada en fets reals i la història que s'hi explica és certa fins al seu detall més insignificant". I bé que s´ocupa a farcir el seu relat de referències a espais i situacions ben quotidianes, descriu de manera sorprenentment senzilla i íntegrament efectiva els carrers del barri antic de Palma, paisatges urbans i establiments d´hoteleria de zones costeres turístiques que qualsevol llonguet i la majoria dels mallorquins hem visitat de manera freqüent, així com paisatges menys transitats com antigues carreteres entre pobles del sud (possiblement només conegudes avui pels incòmodes cicloturistes), o el far de Cap Salines, amb els munts de pedres invasors que cal desmuntar. Ah, i si cerqueu imatges per google de l'autor, sospitareu que descriu fil per randa, també, el seu estudi a Ciutat. Tot tan real com les continuades referències a queviures i quebeures amb regust d'infantesa paradisíaca perduda algunes: les costelles de mè torrades, l'allioli, les olives i l'ampolla d'Ànima Negra, ensaïmades de Can Joan de s'Aigo, gelat JOP de Campos... I l'ocupació per invasors alemanys, que també ens sona. Tot tan del dia a dia per aconseguir un realisme que fa esclatar, l´autor trampós, en el resum de la situació: "tenim zombis-cabra, invasió alienígena, comunitat científica, exèrcit mobilitzat, i possible distopia". Un impecable realisme de ciència ficció. Com a bon protagonista d´un conte tradicional, Oliver, l´autor, acompanya Oliver, el protagonista, amb els imprescindibles amics col·laboradors que l´ajuden a empènyer l´engranatge de la història, a enfrontar la seva croada: Albert Pinya, l'amic pintor, i Alexandra, l'alemanya del Casiotone. També, en el seu deliri de realisme futurista combinat amb el plaer per mostrar la tramoia de la història, aprofita per introduir diversos "cameos": Miquel Àngel Llonovoi, David Carabén, o el del germà de l'autor fent una hilarant entrevista a Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca.
Oliver, utilitza, com en tota la seva expressió artística, les situacions, els objectes més quotidians per crear una narració d´aparença simple, un conte captivador, i utilitza també el llenguatge, pel qual sempre s´ha mostrat seduït, admirat, amb la simplicitat també que faria servir en una conversa amb amics en una taula de Sa Farinera.....
Basada o no en fets reals, l'autor la crea amb paisatges i objectes mallorquins propers. La novel·la és un trepidant continuum de Deus ex Machina absolutament creïbles i humorístics, que ens permeten situar-la entre el ja citat model del conte tradicional i un Evangeli segons Joan Miquel Oliver, que ve a ser el mateix.
