Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCLII)

La Vicens: Valenta dona de la poesia

La Vicens: Valenta dona de la poesia

ENHORABONA, ANTÒNIA! Dic ben a les clares que sempre m´alegra que donin un premi literari a un escriptor, encara que sigui el meu pitjor enemic. Per què? Perquè en un món en què la literatura va de Ventafocs tant en els ensenyaments reglats com en la vida quotidiana, el premi representa una publicitat per a la lectura i de passada un petit guany (ja sigui econòmic com de prestigi) per a l´escriptor.

Evidentment que la meva alegria és molt gran quan el premiat és un escriptor bo. I també hi ha un plus quan és un amic meu. En aquest cas amb el Premio Nacional de Poesia 2018, Antònia Vicens, he conjugat dues de les meves alegries: l´han donat a una escriptora bona i a una escriptora amiga. I per afegitó a una escriptora que des de la seva primera novel·la, 39 graus a l´ombra (premi Sant Jordi, 1967), va demostrar que la poesia es trobava dins els seus textos encara que aquests no fossin en vers. Per això la vaig convidar a participar en el Festival de Poesia de la Mediterrània de l´any 2009, com he fet amb d´altres narradors amarats de poesia en la seva prosa al llarg de molts anys. I quina no seria la meva sorpresa quan em va dir que s´havia posat a confegir versos. M´ho va contar així: "Dia 3 d´agost de 2006, me´n record perquè va ser un dia molt important, prenia el sol a la terrassa de ca nostra i em van començar a venir imatges, uns records; la vida se m´estava com caient a trossos i em vaig posar a escriure intensament. La poesia em va caure damunt, no ho estava cercant. La poesia em ve d´immediat, em cau de vegades com una pluja, a vegades com una pedregada. Els poemes m´arriben d´enfora i els escric com si alguna cosa al fons de mi me´ls dictàs." Allò em va entusiasmar. I va treure Lovely (Editorial Moll, 2009), que va ser una sorpresa per a una crítica encaixonada en els antics gèneres literaris de l´autora i que va reconèixer el valor i la novetat arriscada de l´obra. I n´Antònia va recitar el llibre arreu d´una forma extraordinària, de cor, de memòria, la qual cosa demostrava la interiorització fonda de les paraules, dels versos, dels ritmes, d´aquella música verbal. I no s´aturà d´escriure llibres de poemes: Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner Editor, 2013), Fred als ulls (Cafè Central, 2015) i Tots els cavalls (La Breu Edicions, 2017). Amb aquest llibre un jurat (format per Javier Pascual, Darío Xohán Cabana, María Lourdes Otaegi, Maria del Vinyet Panyella, María Ángeles Pérez López, Guadalupe Grande, Juana Castro, Pilar Bello, Ana Isabel Zamorano, Álvaro Valverde, Julio Martínez Mesanza i Ángeles Mora Fragoso) que s´ha emocionat amb l´obra (Han escrit a l´acta: "Su vocación poètica contempla toda una vida mediante una expresión seca, dura y fulgurante.") li ha atorgat el guardó, amb una dotació de vint mil euros, que li comunicà la també excel·lent poeta, directora general del Libro i del Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura, Olvido García Valdés, que va donar la gran sorpresa i la gran alegria a la Vicens. Cal recordar, perquè no ha sortit enlloc, que Tots els cavalls ja havia guanyat el Premi Llegir en cas d´incendi, al millor llibre de poesia de 2017.

PER A MI ESCRIURE VA SER I ÉS LLIBERTAT. "No m´ho esperava gens ni mica. No hi havia posat mai atenció a aquest premi. Visc al marge d´aquest món. Feia un sofrit per a un arròs de barca quan em comunicaren la feta. No m´havia passat mai pel cap rebre aquesta distinció poètica. Quan escric només ho faig sobre el que vull, com ho vull i quan vull." Antònia Vicens sempre ha estat una gran lectora (adora Carson McCullers, que va ser com una segona mare, i també Virginia Woolf, James Joyce, William Faulkner i escriptores catalanes com la Víctor Català, la Rodoreda i la Campmany), però també ha dit a qui l´hagi volguda sentir que quan escriu procura despullar-se de totes les influències per trobar una veu pròpia. M´agraden les seves declaracions amb un punt de sinceritat extrema mesclada amb una forma planera de dir les coses més difícils: "El dolor és l´adeena de l´escriptor. Ens passam la vida a la recerca de la felicitat i, tanmateix, la felicitat només són moments. Cadascú té una idea difewrent de la felicitat. Com podem ser feliços si observam el que tenim al nostre voltant? Jo creia que a través de les paraules podria arribar a entendre els misteris del món, que les paraules eren una escala, però en aquest sentit estàs abocada al fracàs."

A més a més d´escriptora amb uns llibres en què es denuncien les misèries, les injustícies, les desigualtats i la manca de drets humans, en què hi ha una lluita per la dona i per la llengua i cultura catalanes, la Vicens ha fet un servei durant anys fent feina de la bona en càrrecs de responsabilitat a l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i al PEN català. I em va semblar d´un coratge que demostra que la bona literatura sempre està en la primera línia dels combats per la llibertat quan va dir: "Dedicaré el premi als presos polítics. Ja està bé que en aquests temps que corren hi hagi presos polítics. Hi estic totalment en contra i sempre som sincera amb mi mateixa i amb les coses que dic. No puc entendre que en democràcia no hi hagi llibertat d´expressió i que no es respectin les urnes a Catalunya o a qualsevol lloc del món." I reblà el clau amb insistència: "Tenc poemes dedicats als presos polítics que són a la presó. Reclam que els deixin en llibertat. Han de ser al carrer."

Recoman amb fervor el llibre guardonat, Tots els cavalls, que va néixer d´un somni de la poeta en què hi havia un camp molt verd amb quatre cavalls que cavalcaven: un era groc, l´altre era vermell, l´altre negre i l´altre blanc. Llavors va pensar que eren els cavalls de l´Apocalipsi que simbolitzaven la guerra, la fam, la mort i la conquesta. La Vicens conclou: "Intent agafar l´horror i la bellesa del món." Recoman un altre llibre recentment publicat, Davant el fulgor. Per a llegir l´obra d´Antònia Vicens (Lleonard Muntaner, Editor), on els "editors" de l´obra, Sebastià Portell i Sebastià Perelló, han recollit vint textos d´escriptors, poetes i crítics literaris que són un conjunt de lectures d´unes ones literàries molt àmplies que ens revelen, descriuen, il·luminen i ajuden a entrar en l´obra de la Vicens amb nombroses perspectives noves.

Finalment donaré una primícia que em fa feliç: dins el XXI Festival de Poesia de la Mediterrània, el dia 30 de maig de 2019 a la Sala Petita del Teatre Principal, hi haurà un espectacle de poesia i música protagonitzat per Antònia Vicens i Andreu Riera. Això serà un work in progress entre la poeta i el pianista que vaig pensar i muntar, amb l´ajuda de Joan Bibiloni, abans de l´estiu. Una premonició!

Compartir el artículo

stats