Deborah Wiles parla, a la seva novel·la 248 funerals i un gos extraordinari, del caos gloriós que és la Vida. És, aquesta, una de les sentències del vell oncle Edisto, que mor a les primeres planes del llibre. Les sentències d´Edisto, sàvies i benvolents, brufen les pàgines d´una narració entranyable. L´autora se´n serveix per fer-nos veure que, tal vegada, també els morts són amb nosaltres encara que siguin a una altra banda o que no siguin enlloc. Ens acompanyen sempre, especialment si han influït positivament i feliçment en la nostra vida.
La primera frase de 248 funerals i un gos extraordinari és tota una declaració d´intencions, i implica l´assumpció d´un risc en la literatura infantil: "Vinc d´una família amb molts morts". I qui no?, ens demanam. Aquí se´ns parlarà de morts, del seu comiat, dels cerimonials que comporta l´acomiadament, de les vetlles i dels àpats propis de la cultura nordamericana... El text, doncs, parla de tots i cadascun de nosaltres, i tant és que ho faci des d´un context essencialment americà del Nord, ja ho hem apuntat, d´una molt petita i autèntica comunitat de Mississipí. Des d´aquesta particularitat, els fets que flueixen en el llibre ens afecten a tots i ens parlen del que tots compartim: el goig de viure, la necessitat de comprendre els sentiments, el dol per les pèrdues, les amistats, la família que acull, el fet de créixer en la confusió inevitable, la companyia generosa i estimulant d´un ca. Dismay és un ca extraordinari, en efecte. Perquè és un ca funerari. Sempre és on hi ha dolor per agombolar que el pateix. I sempre té una llepada per fer. Un ca de veres extraordinari, perquè és només un ca: feliç de ser viu sense preguntar-se´n les raons, i feliç de jugar i d´encomanar el bon humor entre els humans que el tenen.
Wiles ens presenta una família que viu d´una petita empresa funerària. Bunch i Joy, els pares de na Comfort, la protagonista, i d´en Tidings i na Merry. L´oncle Edisto i la rebestia Florentine, la tia Goldie, el cosí Peach -essencial en el desenvolupament de la novel·la i en el creixement personal de na Comfort..., i tota una reunió de personatges fermament conscients de viure, i potser només d´això. Na Comfort s´autodefineix com a "exploradora, provadora de receptes i periodista funerària". Tot un caràcter.
No oblidem esmentar la presència recomfortant -en la novel·la tot té aquest sentit- de flors, arbres, oques que passen volant, petits aucells, insectes, l´herba, el sol, les roques... I els niguls, la pluja i fins i tot les poderoses i temibles torrentades que posen en risc l´existència. Un altre personatge secundari és na Declaration, l´amiga de na Comfort. Oposada en tot i certament complementària.
En el llibre hi ha espais per al dolor i espais per al recolliment, i objectes per a l´afecte i el conhort: un armari, un coixí, una escudella per al té, el jardí, les sales de la funerària, la roca dels Pensaments, els braços de qui ens estima... Un llibre que parla de la Mort i dels morts. Però, que ho fa des de la més deliciosa i empàtica estimació per la Vida. Una lectura deliciosa, emotiva, tendrament rica en matisos, en una boníssima edició i amb una bona i no gens encarcarada traducció de Marc Donat.
