Pregunto als alumnes de batxillerat què és art. Algun em diu que Messi en fa. Jo voldria ser capaç de meravellar-me´n, però només veig un milionari en calça curta donant coces a una pilota. Potser sóc tan insensible com qui veu un quadre de Miró i diu "això ho podria fer una criatura".
Serà que l´art és subjectiu? Aquesta és la segona pregunta que els faig. És possible que el concepte art depengui de la nostra percepció? Què ho fa, que algú s´emocioni amb Bach i a d´altres els resulti indiferent? Podem arribar a una definició que no depengui de gustos o sensibilitats?
Continuo preguntant: L´art és bell? Sí, diuen. Els projecto un quadre de Lita Cabellut: Un pallasso els mira, amb el maquillatge malmès. Té foc als ulls, i tot el cansament del món a la seva faç.
-Això és bell?
-No -diu una alumna-, però em diu moltes coses.
-Quines?
-Que està cansat. Que està trist. Que fer riure sempre és extenuant.
Enceten el debat. Arriben a la conclusió que, molt sovint, l´alegria és una closca darrera la qual la nostra desesperança ens mossega l´ànima. Veig alguns ulls lluents, i m´emociona pensar que la conversa pot haver despert inquietuds.
Visc les classes d´història de l´art a batxillerat com si fes proselitisme: Vull despertar-los fam, voldria que sempre continuessin cercant, gaudint-ne.
Perquè que l´art és la manera més bella i efectiva que tenim de ser humans.
M´explic: Segons tenc entès, el nostre cervell ha evolucionat per capes concèntriques. A la més interna hi ha les funcions bàsiques: ens fa sentir gana, ordena al cor que bategui i als pulmons que alenin. La segona capa és comú als mamífers, i és la que, entre altres coses, ens fa emocionar, controla la memòria i ens fa desitjar i sentir.
La tercera capa? aquesta és només humana, i per tant, si només és nostra, serà la que ens defineix com humans.
Sabeu què hi tenim, aquí? És on elaborem teories més complexes, on entenem l´univers, on relliguem el passat, el present i el futur, i on tenim el sentit creatiu.
Així, el que ens fa humans, i no simis depilats, és la pulsió per entendre el cosmos, l´habilitat i la necessitat d´expressar-lo de manera creativa i simbòlica, anant més enllà del que és literal. Unint la nostra història, el present i l´esdevenidor.
L´art ens fa humans.
I no importa que sigui bell, ni el que en paguem.
Quan davant d´una realitat necessitem entendre-la, interpretar-la, raonar-la, i l´expressem sublimant, emprant un llenguatge simbòlic, feim art.
-I per això -dic mirant als ulls a l´alumne culé-, Messi no fa art. Però quan de petit dibuixaves, amb traç gruixut i fosc tota la ràbia que et feia haver perdut la pilota, sí que feies art.