SOUVENIR DE BON DE VERES. Quan aquest cronista ha d´escriure d´un llibre del qual, amb la col·laboració de la professora d´art de la UIB Miquela Fortesa, ha estat l´impulsor, el curador, el catalitzador i l´amador, té per un cantó un poc d´empegueïment pel fet d´escriure sobre una aventura pròpia, i per l´altre cantó, una gran joia i satisfacció perquè en aquests moments ja es troba en el mercat aquesta obra titulada L´ull viu. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca. Halard, Del Moral i Torres (El Gall Editor).
Per motius molt diversos deu anys després d´haver-se inaugurat la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca on es troba la intervenció del pintor Miquel Barceló no hi ha gaire material d´això que ara s´anomena merchandising cultural, o, dit en bon català, marxandatge cultural, que serien postals, llibres, vídeos, pel·lícules, objectes, etc., perquè els visitants, els turistes i els admiradors de l´obra puguin comprar un record del retaule barcelonià. Si he de ser estricte, en aquest moment hi ha: Mar de fang, vídeo d´Agustí Torres i Lluís Ortas (La Perifèrica Produccions, 2005), La catedral baix la mar, fotografies d´Agustí Torres (Galàxia Gutenberg, 2005. Descatalogat), Catedral de l´Eucaristia. Miquel Barceló i la capella del Santíssim, textos de M. Gambús, L. Tous i T. Suau (Catedral de Mallorca, 2007), Paso doble, dos vídeos d´Agustí Torres i de Bruno Delbonnel (Les Poissons Volants, 2007. Descatalogat), Miquel Barceló, al bell mig de la nostra vida, fotografies d´autors diversos, text de Dore Ashton (Galàxia Gutenberg, 2008), La Bíblia en fang, text de Rosa Ribas Garriga (Claret, 2011), Los pasos dobles i Quadern de fang, dues pel·lícules d´Isaki Lacuesta (Tusitala, 2012). Un collita molt magra, perquè alguns vídeos i llibres estan descatalogats i els altres són mals de trobar, amb alguna excepció. Per això fer un llibre en què hi hagués un conjunt d´imatges i textos treballats amb voluntat d´esdevenir clàssics era tota una necessitat. Per això Miquela Fortesa i aquest cronista ens posàrem a pensar quin llibre podíem fer per aconseguir una obra que pogués convertir-se en un bon souvenir barcelonià.
PRESENTACIÓ DE ´L´ULL VIU´. El proppassat tres d´octubre a la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca, dins la casa de l´esperit creada per Barceló, cinc persones digueren la seva. El degà del Capítol Catedral, Teodor Suau, tingué paraules d´agraïment per a tots els que han fet aquesta obra que és una invitació a entrar en el misteri amagat entre els universos simbòlics vehiculats per l´art. La professora d´art de la UIB Mercè Gambús, amb veu apassionada, contextualitzà L´ull viu com una aportació reeixida per crear uns documents d´artistes fotògrafs i artistes escriptors que ajudaran el públic i els historiadors en la coneixença, la comprensió i, fins i tot, la conservació del retaule. El fotògraf Agustí Torres recordà el seu treball fotogràfic del procés de realització de la pell ceràmica a Vietri sul Mare amb energia documental. El fotògraf Jean Marie del Moral recordà el seu seguiment de la feina de Barceló des dels anys vuitanta i considerà la capella com una obra mestra en la qual se sintetitzen les imatges i els treballs de l´artista.
I aquest cronista va llegir aquest text que us donaré in extenso: L´ull viu segueix la morfologia i el vocabulari de l´obra barceloniana: és un bony i un forat que s´obre com la boca d´un peix o com un fruit badat. L´ull viu és un àlbum coral sobre la capella del Santíssim que té les característiques d´aquells àlbums deliciosos de la infantesa on hi havia fotografies, dibuixos, poesies, contes, màximes, curiositats, etc., i que servien per informar, ensenyar, distreure, acompanyar i fer passar gust. L´ull viu és un àlbum clàssic amb un tema central: la intervenció de Barceló a la Seu de Mallorca. Els directors de L´ull viu, Miquela Fortesa i aquest cronista, som, a més a més d´amadors de l´art, uns catalitzadors del souvenir de bon de veres, aquell que et permet dur-te´n a ca teva d´una forma material alguna cosa de la peça artística que has estimat, de què has fruït i que t´ha agradat. I per fer L´ull viu cercàrem tres fotògrafs que aquests darrers deu anys han fet art i document amb la intervenció barceloniana. Ens va semblar una manera de fer una celebració vertadera i una commemoració difusora dels deu anys d´aquest patrimoni que ens ajuda a ser el que som, literalment i en tots els sentits. Els fotògrafs artistes François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres, amb llibertat total, ens donaren mirades, visions i punts de vista directes, esbiaixats, pròxims i llunyans, personals i intransferibles del procés d´execució, de l´obra acabada, de l´entorn de l´artista i d´altres obres, objectes i llocs que hi ressonen. Això era una forma d´aconseguir veure el retaule escenogràfic fet per Barceló amb la singularitat de la mirada de l´altre, una forma d´entendre´l, de sentir-lo, de descobrir-lo a través del procés creatiu d´un altre artista fotògraf.
L´ull viu té seixanta fotos, seixanta espectacles en què cohabiten tota casta de sentits que ens permeten explorar i eixamplar els múltiples camins, horitzons i atmosferes de l´entramat artístic barcelonià. Però també volíem una altra i alta alquímia: la conjunció de la imatge i la paraula. I cercàrem la veu del pintor Barceló mateix perquè ens donàs en viu i en directe les informacions més personals i íntimes que ens obrissin escletxes per llegir els complexos i apassionants itineraris de la creació. I cercàrem tres poetes, tres homes de detalls i dels detalls, coneixedors de la trajectòria barceloniana i de cadascun dels fotògrafs perquè es manifestessin alhora sobre la qualitat i l´essencialitat de l´obra de Barceló i, sobretot, dels dies i els treballs d´Halard, de Del Moral i Torres. Pere Antoni Pons, Sebastià Perelló i Enrique Juncosa amb paraules alades han llegit les fotos i la capella amb uns textos que ens sensibilitzen i ens fan pensar. I tot això en quatre idiomes (català, espanyol, anglès i alemany), perquè es converteixi en un souvenir mundial.
Sí, aquí hi ha una de les claus fonamentals que obren en totes direccions l´àlbum souvenir L´ull viu, que neix com un objecte local i universal que fa mirera, que fa sensibilitzera, que fa pensera i que fa recordera.
Miquela Fortesa i aquest cronista volem donar les gràcies a tota una llista de persones amb noms i llinatges per la seva feina ben feta i plena d´entusiasmes: al nostre editor Gracià Sánchez, d´El Gall Editor, a un conjunt de polítics del Pacte de Progrés que ens han escoltat, ajudat i queden dins la discreció de l´anonimat, a la nostra Universitat de les Illes Balears i al Capítol Catedral, que ens ha donat suport i hospitalitat benigna. Volem fer una acció de gràcies forta als fotògrafs Halard, Del Moral i Torres, que ens han entregat d´una forma generosa la seva obra, i a Miquel Barceló per haver creat aquesta festassa de fang i vidre, aquesta central atòmica de metàfores. Moltes de gràcies!
