No és la primera vegada que (quasi) forçam el coordinador (tanmateix prou amable) d´aquest suplement a publicar una ressenya sobre un llibre que ens parla molt especialment de literatura infantil i juvenil, però que sens dubte i sobretot ha d´interessar els adults. Inicialment, hom escriuria aquest article pensant en la seva inclusió en una secció adreçada principalment a la difusió d´obres per a lectors infants i joves. Ara bé, a l´article es parlarà de Michael Ende i es parlarà d´un llibre que tracta d´indagar en les influències i personalitat de Michael Ende, referent indiscutible de la literatura fantàstica (no "escapista" ni "fantasiosa", sinó, profunda i rigorosa, amb contingut i densitat), un clàssic de la literatura per a infants i joves, i un autor amb propostes literàries vigents encara, malgrat que ell ja no és amb nosaltres i que el món editorial nou, que mira els infants com a consumidors, ha canviat força en els darrers anys. Tanmateix, Ende hagués seduït també els youtubers i els influencers que recomanen en les xarxes socials lectures als més joves.
La fantasia és poderosa. Amb ella, Ende capgirà criteris d´edició d´obres escrites per a la lectura dels infants. Ende ho era, un infant, fins i tot d´adult? Ho volia ser? Aspirava a mantenir-se en la innocència sàvia i intuïtiva alhora de l´edat infantil? Creiem que la lectura de El món de Michael Ende: vida, obra i Antroposofia, de Josep-Francesc Delgado i Mercader interessarà al professorat, als animadors a la lectura, als crítics i altres experts i estudiosos literaris. I als curiosos culturals que espigolen en aquestes planes. Al cap i a la fi, qui d´aquests no ha llegit La història interminable? I si no l´ha llegit, què espera per fer-ho? La fantasia és poderosa, hem dit, sobretot si va aparellada d´una mirada profunda cap el món real, si intenta fer-ne la crítica des de les intuïcions més pròpiament humanes, com la compassió i l´amor.
Avui presentam, doncs, un estudi, breu, intens, harmoniós, sobre un autor i la seva obra. De les influències que l´han originat, dels pressupostos sobre els quals cal analitzar-ne la deixa, de com se´l pot llegir amb més rigor i alhora amb més goig. No és un autor menor, l´escriptor alemany Michael Ende (1929-1995). L´estudi ens comenta obres essencials de la literatura infantil i juvenil contemporània: Momo, Jim Botó i Lluc el maquinista i la seva continuació Jim Botó i els 13 salvatges, La història interminable, per nomenar les més conegudes pel gran públic i les reconegudes per la crítica, popularitzades a més pel cinema. Ens comenta també les sucoses i variades notes i aforismes d´Ende recollides en el volum Carpeta de apuntes (Alfaguara), de re-edició més que imprescindible, del qual se´n diu al llibre que comentam: "el primer text en què parla d´ell mateix. El llibre és essencial per entendre la seva obra i el llegat més important: el seu pensament" (94). Bastian és en la nòmina dels inoblidables personatges de la Literatura, i ho és Momo, i ho és Jim Botó: precioses i potents contribucions d´Ende a l´imaginari universal.
Ressenyam avui, doncs, un llibre sobre un autor i el seu món creatiu. El món de Michael Ende: vida, obra i Antroposofia, editat per Pagès editors, és producte del quefer de l´escriptor en llengua catalana Josep-Francesc Delgado i Mercader. És un treball de recerca. També de divulgació. I molt possiblement d´homenatge. Permet una millor coneixença de les arrels de la literatura d´Ende, d´importància indiscutible, i una millor comprensió de les seves motivacions íntimes, i de l´abast de les seves propostes. Delgado sosté i argumenta -per cert, amb un bell estil de redacció- que cal entendre Ende des del surrealisme (el pare d´Ende era un pintor surrealista) i des de l´Antroposofia, corrent de pensament molt viu a l´Alemanya d´abans de la Segona Gran Guerra, i reviscolada en els anys setanta també en aquest país. Delgado mostra molt raonadament com aquesta filosofia (?), ideologia (?), actitud vital (?)... fou anorreada pel nazisme i menystinguda en altres llocs. O com és a la base del moviment ecologista alemany dels anys setanta i vuitanta. No explicarem aquí el tema, ben desplegat per l´assagista. Compte, però, perquè Delgado cita alguns noms catalans importants, seguidors d´aquest corrent de pensament i de model de vida. Trencat a Alemanya per ja sabem qui i què, i aquí per la Guerra Civil i el llarg franquisme culturalment eixorc i miserable.
Delgado ens obligarà a rellegir Ende. Aspectes de la vida i de l´evolució personal de l´autor, que desconeixíem els que simplement l´hem llegit interessats pel relat, han determinat el sentit i la forma definitiva de la seva obra literària, les seves innovacions, la seva llibertat creativa. Afirma Delgado que Ende potser trobà en la literatura infantil i juvenil un camp amb prou llibertat d´expressió literària. Des de la seva pretensió inicial de ser un autor per a adults, sobretot de teatre (Brecht), a Endé no se li va admetre la llibertat que necessitava per vessar els seus delits, avui completament vigents: llibertat, no-violència, multiculturalitat...
El temps, l´equilibri dinàmic de la Naturalesa, la tendresa, la introspecció, les tortugues que simbolitzen potser una "lentitud impossible d´encaixar en els ritmes moderns" (95)...
Ende era alemany, però va decidir viure a Itàlia o també al Japó, encara que poc temps en aquest darrer país: el càncer l´abaltia, ja. Cercava fugir del rigor excessiu de la societat literària i editorial alemanya. Ho aconseguí amb una literatura infantil innovadora, valenta.
No podem dir més. Ni ens atrevim a fer-ho des de la nostra coneixença menor del personatge. Animam a llegir aquest assaig literari merescudament premiat a Andorra l´any 2016. Llegirem millor, després, l´obra profundament innovadora de Michael Ende. I l´admirarem encara més. I voldrem saber-ne més.
