Malgrat algunes viquipèdies el qualifiquin de matemàtic, la veritat és que Martin Gardner en realitat cursà estudis universitaris de Filosofia. Ell mateix em renyaria ara per haver fet una ullada a una font d´informació tan poc fiable, com ha quedat demostrat. La seva autobiografia, publicada per ´Libros de Magia´ en espanyol, és una forma entretinguda tant de conèixer el personatge com d´intentar fer-se una idea de com eren els seus pensaments.
Ja durant la lectura un s´adona que si bé la seva vida pot estar ben encapsada en un volum d´unes tres-centes pàgines, els seus pensaments no en tenen ni per començar. De fet, ens ha deixat publicats un centenar de llibres. De la seva lectura, però, no s´han de treure conclusions equivocades. Ell fou un filòsof que, amb esforç i curiositat, arribà a saber moltes matemàtiques. No hauríem de caure en l´error de pensar que qualsevol ho pugui fer, o que les facultats de matemàtiques són llocs prescindibles. Si algun ensenyament és una constant al llarg de tot el llibre és la seva defensa del rigor científic, i de la feina feta per tots aquells que treballen nit i dia pel progrés de la Ciència. És més, molta de la seva feina i diverses obres escrites han tingut per objectiu lluitar contra les pseudociències i tot tipus d´impostors, fossin psíquics, "terraplanistes", radioestessistes, homeòpates, telèpates o inqualificables similars, entre ells el televisivament famós Uri Geller (sí, el doblegador de culleres...)
Aquest treball per la difusió de la ciència i del rigor científic, especialment de les matemàtiques, es troba gaire bé a totes les pàgines de l´autobiografia. Va acompanyada, però, de trets personals que no deixen de ser sorprenents: la seva afició als trucs de màgia, el jazz, una molt difícil relació amb la religió i el concepte de Déu... Del matrimoni entre matemàtiques i màgia sorgiren els seus ´mathematical games´, publicats setmanalment a Scientific American, i que el feren famós.
El llibre permet descobrir també el seu peculiar sentit l´humor i el gust per les bromes, pròpies o dels altres. Li agradava la pintura, li agradava la poesia, però també n´escrivia paròdies. Paròdies de poemes, com l´infantil original del segle XIX, Mary had a little lamb, per cert, deliciosament versionat per Cat Stevens en el seu més que recomanable darrer disc, The Laughing Apple.
Hi surt Mallorca al llibre? Indirectament... En un passatge conta que fou alumne de Thornton Wilder, autor de ´El Pont de Sant Lluís Rei´, on un tal pare Juníper investiga les morts per l´esfondrament del pont...
En acabar de llegir-lo un no pot deixar de pensar fins quin punt connecten el pensament filosòfic i el pensament matemàtic. Els que ja tenim certa edat, al batxillerat estudiàrem lògica... a les classes de filosofia. Des d´on la filosofia necessita de la matemàtica per anar més enllà? Necessiten les matemàtiques de la filosofia per formular-se noves preguntes, per trobar nous camins de coneixement? Són les matemàtiques el perfeccionament de la filosofia? Sempre que intent donar voltes a aquestes qüestions em ve al cap el nostre major savi, Ramon Llull.
Martin Gardner traspassà ara fa una mica més de vuit anys. Des d´aleshores som orfes d´un personatge d´allò més interessant i peculiar. N´hi ha prou amb fer una mirada amb una mica de distància al món que ens envolta per veure que estam molt necessitats de la cultura científica que ell tant s´esforçà per inculcar, difondre i demostrar. I de sentit de l´humor, també.
