TEXT PER A UN QUADRE. El passat 3 d´agost vaig llegir aquest text a la sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa davant el quadre "Moviments de mort" de l´amic i mestre Guinovart, dins l´exposició que, organitzada pel Festival Chopin, recordava que fa deu anys que en Guino partí de vacances.
I.- El plaer és la llei. Achille-Claude Debussy. Per tocar Chopin cal una desconcentració, abandonar-se abans de res. Això m´ho deia la meva professora de piano de quan era petit, i em deixava anul·lat. I si li demanava quin era el secret de Chopin em contestava amb una certa desafecció: la seva companyia ens torna millors. Crec que tenia totes les desraons poètiques per a dir-ho. I l´he treta a rotlo perquè em dona un bon camí per a dir quatre mots de la meva veritat sobre un quadre de l´amic Guino que he mirat i remirat moltes de vegades i no sé si l´he vist encara de bon de veres.
El quadre es titula "Moviments de mort", però per això que us explicaré a continuació li he baratat el títol (m´he atrevit perquè sé que en Guino m´ho consentiria amb la seva forma llibertària dels diàlegs que teníem sempre plegats). Abans de res vull declarar que en Guinovart quan agafava el tema de Chopin perdia la il·lusió del control que caracteritza el llibertí, no governava les seves emocions i se submergia en un sentiment més ample i més fort que el convidava a la tendror. Esdevenia tendre. Això ho veig en aquest quadre des del primer moment en què els ulls topen amb aquestes deu línies que són horitzons d´una partitura pictòrica en què la figura del perfil de Chopin fa de nota que apareix en els quatre cornalons i en diferents encontorns del teclat d´un piano en què unes mans incandescents no s´aturen mai de tocar.
II.- Una digressió que potser no explica gaire cosa davant una obra tan enigmàtica com un estel. La sexualitat ho mena tot per les ones i els vents de l´amor. Un fet molt clar i català de Guinovart és que quan agafa un material i el treballa a consciència, el converteix en signe -o en la seva desaparició. I no ho fa ni per moda, ni per facilitat, ni, m´atreviria a dir, per bellesa. No, Guinovart ho realitza per alguna cosa de més bon entendre i alhora més fonda i humanal: Guinovart va cap al material, el contempla, el toca, el pensa, el sent, l´obra i el fa bon conductor de la sensibilitat. Això és amort! Així de complex!
Ho he vist quan treballava amb fang, amb ferro, amb fusta, amb pedra, amb les mil i una matèries humils i comunes que feia seves, que feia nostres. I és en aquest enamorament radical, sexual i sensual, amb la matèria, aquest estimar sense límits les coses del món quan Guinovart ens demostra que era un mestre d´un mester d´amor, d´amort (copulació d´amor i de mort on l´amor ho amara tot i la mort mor).
Agafava una pedra, posava un pigment a la punta del pinzell, trobava un bidó, recollia unes llavors de blat, ficava calç dins un poal, pastava una massa de fang, doblegava un filferro, estrenyia un cep, estotjava unes fulles seques, amuntegava uns maresos, acaronava tot allò que desprenia vida, i allò el feia enravenar, l´encalentia, el posava a mil, el seduïa, el fascinava, l´orgasmava i tot ho convertia en material d´art, material guinov-art. Reciclava les deixalles del món amb les eines de l´amor subtil, el més carnal, el més fort, el més vertader.
III.- Tornem directament als "Moviments d´amort", ara que ja hi ha un projecte de definició del mot amort. Tots els humans que han dibuixat des de l´època de les cavernes fins ara han fet, conscientment o no, una mateixa cosa: crear uns fràgils signes, un tremolor d´aigua damunt la pell del safareig, per lluitar contra l´amenaçador buit.
La mestria de Guinovart apareix aquí: quan amb la bandera de la signatura chopiniana com un deixant desplega els elements d´una claror i una fosca en què hi ha concentrats els seus pigments més singulars, més subtils, més seus, més guinovartians. El color no s´atura de dir allò que la mà dibuixa, que la mà tecleja. Aquest xiprer com una flamarada negra que surt de la boca de Chopin amb l´esplendor d´una sageta. Aquesta hòstia de lluna solar que fa una escampadissa de notes que tenen un comú sentit: són de bon de veres. I Guinovart canta amb els pinzells com Chopin canta amb el piano. Hi ha un cant que s´aixeca per tota la pintura: un cant gran i bell com les coses senzilles que ens ajuden a viure. (No recordes en Guino fent amb la veu tots els instruments i els ritmes d´una jam session?)
IV.- Guinovart estimava l´estimar i això el feia crear a voler, a dojo, a betzef, sens fi. Fecundava el món amb la construcció d´una pintura, d´un objecte, d´una instal·lació, d´una escultura, d´un joiell, d´un fresc... Expressionava tot quan tocava, i tot arrelava i creixia i floria i grellava i granava, literalment i en totes direccions.
L´obra guinovartiana és la demostració vertadera de la seva ars amatoria singular que feia obra amb el seu cos més desitjador, més ardent, més vitenc, més sementer de tota casta de pulsions i d´impulsos creadors. Treballar amb exactesa i esforç, amb gràcia alada i amb voluptuositat damunt la matèria era boixar, cardar en disseminació incessant que produïa la naixença i la renaixença.
V.- Quina alta qualitat de la llum amb colors d´argila de call vermell i de rosa seca que es desprèn cap als sentits de l´espectador! Quina alta qualitat d´aquests negres blavissos que fan del nocturn una festa joiosa, una comèdia lleugera, l´alegria de riure quan sembla que l´estretor de l´angoixa et vol agafar! No heu vist com de la blancor del perfil chopinià ix una font de llum que converteix la música en una festa de tots els sentits? Miratge de fesomies que són notes, arenes de color siena i blau de Prússia que són harmonies... Tendre, entendrit i entendridor, estimat Guino, jugant amb la duresa diamantina per alleugerir-la, per enlairar-la, per fer-la cant amorós, cant d´amort.
En Guino ens obre d´ampit en ample la porta de la pintura fotocinematogràfica a "Moviments d´amort" que amb el seu pinzell melòdic ateny les riberes del continent Chopin amb notes com guspires, esquitxos d´escuma, fonaments líquids, rotlos dins l´aigua, rosada als pètals, el cant fràgil fins al crui que es prolonga cap a l´infinit, el silenci ple de ressons, un Chopin alliberador en un món en què cal viure el coratge de tots els instants, la revolta de tots els dies, els èxtasis amorosos de les passions íntimes, els matisos d´una pintura que no s´acaba de veure mai. "Moviments d´amort", un quadre que cura. Vida vencedora de la mort: batec, alè, ànsia!
