EPITAFI ÉS EPIFANIA. Això volen ser paraules-pa i paraules-rosa per fer memòria de Xesca Ensenyat (des d'ara l'anomenaré X. E., segur que li agrada!) Un amic fa estona em deia per consolar-me: "Estic en contra de deixar reposar els morts estimats. Quan reposen són definitivament morts." I subratllava amb una entonació especial el verb "reposen". No em queda més remei que donar-li la raó, les raons. I els obituaris,els recordatoris, els in memoriam, són també això, una forma de lluitar contra la mort, una forma de fer desmorir algú, una forma de vida.
L'art i la literatura, la mort no els podrà matar tan fàcilment com ho fa amb el cos. No coneixem els noms dels artistes que varen fer les estàtues etrusques, però les estàtues són vives. No coneixem els noms dels escriptors que deixaren inscrites damunt tauletes d'argila les epopeies sumèries, però les epopeies són vives.
La literatura és en la seva mateixa essència una lluita contra la mort, una paraula viva i vivificadora contra la desaparició i l'oblit. En aquesta biblioteca que m'envolta mentre escric aquestes paraules per continuar recordant na X. E., per publicitar la seva escriptura, hi ha milers de veus de persones mortes que són amics vius que em parlen des de tots els temps. Agaf Baudelaire i se'm posa a dir coses (Si els que estimam no poden venir pus a nosaltres, qui ens prohibeix anar cap a ells?), agaf Auden i se'm posa a recitar ("Perquè ara res no podrà ser com abans"), agaf Roland Barthes i em recorda una frase llatina de dol ("Memento illam vixisse." 'Recorda-te'n que aquella ha viscut.'), agaf Maria Mercè Marçal i se'm posa a cantar una estrofa de Desglaç ("Que l'amor torni la cresta arrabassada / i el bec voraç al gall d'aquest nou dia. / I que la sang cerqui solcs on colgar-se: / llavor de cant, lluita en saó, vedruna."). X. E. també és aquí, fresca com una cama-roja, crítica i lluitadora en la primera línia del combat, viva quan la llegim, espurnejant en la música treballada i epifànica de les seves paraules teixides amb mans de donota, d'aquelles que la saben llarga, d'aquelles que han contat totes les històries i no s'aturen de cantar.
CAL FER L'OBRA COMPLETA DE
X. E. No és una empresa fàcil. Va escriure molt pels marges, té molt de material en diaris i revistes, en pregons, en articles, en cartes, etc., i, especialment, en aquest reservori magnífic que filava quotidianament en aquest diari digital, VilaWeb, que connectava amb els seus sentiments catalanistes i republicans, en un blog anomenat L'hidroavió apagafocs,
