Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Infantil/Juvenil

Del nord

Els Mumin, Pippi Langstrump, Nils Olgersson, i tants d´altres clàssics són del Nord. Ho és Astrid Lindgren. Ho és Cornelia Funke

Il·lustració del llibre ´Cors de Gofra´.

L´any 1950 -si la memòria no em fa mentir-, Paul Hazard ja deia que hi havia una superioritat manifesta de la literatura del Nord per a infants sobre la del Sud. Aquesta afirmació pot sorprendre. I ofendre encara. Podríem afirmar que aquella superioritat continua. Harry Potter no és del Sud, precisament, ni ho és la seva autora. Ni Katniss Everdeen, protagonista d´Els jocs de la fam. I citam només uns pocs exemples. Podríem contraposar-hi alguna autor, com el nostre Gabriel Janer o Ana María Matute o el gallec Juan Farias o l´asturià Gonzalo Moure o l´italià Fabio Geda o la catalana Maite Carranza, i no quedaríem malament, els del Sud. Ara, si hi ha una cursa, el nostre equip va molt endarrerit. També en els nivells de lectura dels nostres infants i famílies en comparació amb els infants i famílies del Nord. No mitificam: constatam.

Els Mumin, Pippi Langstrump, Nils Olgersson, i tants d´altres clàssics són del Nord. Ho és Astrid Lindgren. Ho és Cornelia Funke. Volem dir: del Nord cultural europeu o dels seus derivats americans o australians. Pinotxo es troba molt sol encara. No n´exposarem aquí les raons. Pot haver-hi influït la mirada catòlica sobre la infantesa? El seu predomini en l´educació formal? La seva intolerància tridentina? L´arrogància dels intel·lectuals meridionals que, fins fa relativament poc, no han volgut rebaixar-se a escriure per a infants, i alguns, quan ho han fet, o els ho han fet fer, ha estat per donar lliçons als que sí ho feien o per pura màrqueting? La literatura infantil i juvenil vol, exigeix, llibertat. I sinceritat. Deixem-ho anar.

Perquè, del Nord, han vengut fantasies poderoses (La Terra Mitjana, Fantasia, per exemple,), però, també precioses narracions de caràcter realista: pensem en les aventures d´En Miquel de Lonneberga. Al Sud, tals narracions sovint degeneren en costumisme d´esclat enlluernador però de volada efímera: Manolito Gafotas. Aquelles novel·les realistes ens agraden molt. N´ha escrit el gran Henning Mankell. Deixem-ho anar també.

Cors de gofra ve del Nord. És un relat realista. La seva autora, Maria Parr, és noruega. Ens la posa al nostre abast, en una iniciativa feliç, l´editorial Nordica. En aquest cas, amb una bona traducció d´Alexandra Pujol SKjonhaug, i amb unes (massa poques, i totes oportunes) il·lustracions de Zuzanna Celej. Els protagonistes, Trille i Lena són formidables. Versemblants. D´una vitalitat admirable. Els seus jocs, els seus diàlegs, les seves relacions són commovedors. Un humor benvolent recórre el llibre sencer. Cada aventura -i alguna acaba amb desastre- neix d´una anècdota domèstica, d´una capbuitada de Lena o de la ingènua i pacient imaginació de Trille. Tots els familiars i veïnats de Trille i Lena hi són descrits amb fets o amb opinions que, una a una, menen a la reflexió i totes en conjunt mostren un món sencer, petit, entranyable. Quant d´amor hi ha, sovint no expressat verbalment, en aquest petit món! Quantes diferències entre allò que són els adults i allò que són els infants! Cors de gofra és ple de vida. No hi ha impostura. Tot s´esdevé amb continuïtat, perquè la vida és en cada moment, en cada passa, en cada pensament. Els infants, aquí, no són cotorretes gracioses, sinó, persones sensibles i intel·ligents que observen i que actuen. Bravo!

Compartir el artículo

stats