Hi ha dies que semblen fets per no existir, o no haurien d´existir directament. Aquell matí de fa poques setmanes la notícia va córrer de mòbil en mòbil deixant una profunda depressió a tothom que la rebia. En Pascual havia mort. Tothom pensava quan era la darrera vegada que l´havíem vist carregat de vida, d´il·lusions, perquè ell que sempre va estudiar la vida en sí era la vida mateixa amb tota la seva càrrega d´entusiasme que va saber transmetre a les nombroses generacions d´estudiants que varen passar per les seves classes. Per molts de nosaltres que vàrem passar d´alumnes de biologia a professors sense que ningú ens dones una mà per exercir dignament l´ofici i que just comptàvem amb el nostre bagatge d´exemples viscuts a instituts i universitats per poder exercir l´ofici dignament va ser una sort poder compartir els primers compassos de la vida professional amb en Pascual. Entre classe i classe, en els laboratoris compartits o a la sala de professors anàvem observant el seu savoir faire, el seu entusiasme per la formació, la seva dedicació als alumnes, la seva imaginació per crear classes diferents, provocar lectures i entusiasmes més enllà de l´aula. Era un exemple, ho sabíem i ho aprofitàvem.
Homenatjar a Pascual en una secció de llibres obliga a parlar de les paraules escrites que ens va deixar. La producció no és llarga, però mostren els seus entusiasmes: per l´educació, la investigació i el seu entusiasme per la teoria de l´evolució. Així, Darwin i la teoria de l´evolució foren la seva referència com a docent i com biòleg. El que es fa palès al seus darrers llibres i la seva vida personal. Diferents viatges a Anglaterra a conèixer pas per pas l´itinerari de la vida d´en Charles Darwin, a les fonts de la teoria de l´evolució i també el inoblidable viatge a les Galápagos. Hi hem tingut la sor de estar al seu costat a algunes d´aquestes vivències contagiats del seu entusiasme. La teoria de l´evolució es convertí per ell en una manera d´entendre el món, i tractà de expandir la teoria més enllà, cap a una integració del coneixement científic des-de l´origen del univers fins el comportament humà. Aquesta "obsessió" per una mena de Teoria General Integradora que donés una via d´explicació del món natural en base a l´evolució del Univers, la terra, la vida i el comportament humà fos als darrers anys un motiu de reflexió permanent i en certa manera ens mostra en Pascual científic, crític, apassionat i treballador pacient però incansable, tal com era.
Sabia que per a fer una bona educació era precís ésser també un bon investigador i en el escàs temps que li quedava entre classes va completar la seva tesi doctoral sobre les formigues. Era divertit veure´l a qualsevol indret del camp o de la ciutat amb el seu caça-formigues provocant la sorpresa general. Aquesta tesi monumental per la quantitat d´informació que va recollir la va difondre en un conjunt d´articles científics publicats a revistes científiques i comunicades en congressos. Record quan li vàrem regalar l´obra Ants, el manual espectacular sobre fòrmiques escrits per Edward Wilson, el pare de la sociobiologia. Li va provocar un entusiasme espectacular. No vàrem tenir necessitat de llegir-lo perquè cada vegada que el veiem ens tornava en petites píldores el seu contingut. Ens va fer uns entesos en la matèria.
Un llibre estrictament didàctic és el que va dedicar al sòl vist des d´una perspectiva integradora com a pont entre biologia i geologia. Ho presentava des d´un punt de vista global en el que destaca les relacions amb diversos factors ambientals i biològics com a suport de vida i acabava amb els usos que els humans en fem. Es veu en el llibre la seva voluntat integradora de tots els processos naturals.
Potser que els seu llibre més estimat fou el dedicat a Darwin. Una evolució extraordinària, en el que va fer un esforç extraordinari per posar a l´abast de tothom, especialment del públic no iniciat el que era la teoria de l´evolució per selecció natural de l´investigador anglès. En ell explica els conceptes introduïts per Darwin, però també com han anat evolucionant el seus conceptes, evolució sobre evolució, a la llum de les noves troballes científiques i sense defugir els aspectes polèmics.
Encara ens queda una obra inèdita que esperem que qualque dia vegi la llum. Aquesta obra està dedicada a fer una explicació breu i motivadora de l´evolució del pensament biològic i de com i per què s´ha anat desenvolupant la biologia al llarg del temps. D´aquesta obra en vàrem parlar llargament perquè els professors ens donam compte moltes vegades de les mancances dels alumnes a l´hora de tenir una comprensió de la història biològica i de les situacions que la condicionen. En aquesta obra hi va dedicar un gran entusiasme i a mesura que avançava en la seva escriptura ens anava enviant els capítols perquè els comentéssim. Hi va posar el mateix entusiasme que posava en totes les coses que feia.
L´evolució ens ha dotat en el cervell d´una característica ben especial, la de tenir memòria. Precisament gràcies a aquesta memòria ara en Pascual viu una mica dins cada un dels que vàrem ser el seus amics, el seu pas no ha estat estèril, ens ha deixat una profunda petjada.
