Si la cultura existís consistiria en l´acumulació de coneixements relacionats majoritàriament amb expressions artístiques. Consideram el súmmum de la cultura l´estudi de les obres de Bach al mateix temps que afirmam sense despentinar-nos que els coneixements en bàsquet o enginyeria no aporten, per se, cultura. Estudiar la biografia de van Gogh ens fa cultes; llegir la de Jorge Lorenzo, no. Situar el límit de què és cultura i què no, és el quid de la qüestió.
Les propostes escèniques de Calixto Bieito són admirades a Alemanya i fortament criticades a Espanya. Qui té raó? És un país més culte que l´altre? No sembla que el reggeton sigui cultura ni art, però vull recordar com Rossini criticava la manera de compondre dels joves Verdi i Wagner. Era Rossini aleshores un incult per no apreciar als més grans compositors que han tengut Itàlia i Alemanya?
L´art és la resistència al pas del temps de les bones creacions, i la cultura el fruit del seu coneixement. Vist així, la cultura està per tot. Però la cultura no està, la cultura és. I pens que, sobre tot, és reflexió. Per això el Guernica de Picasso ens roba el cor. No són els traços que veim ni les dimensions del quadre, sinó els pensaments que ens atordeixen. Pel·lícules futuristes n´hi ha hagut moltes, però són Blade runner o 2001 les que consideram de culte. I no ho són per l´estètica, ni per l´argument. Són pel·lícules que esdevenen clàssics pel que ve després, pel missatge que conté, o millor dit, pel missatge que s´intueix i que no s´explicita però deixa una llavor que es convertirà en reflexió. La cultura és la reflexió posterior a les bones obres.
Cultura no és haver anat a veure Werther al Teatre Principal. Cultura és aprofitar l´òpera per llegir la novel·la de Goethe i assistir a la xerrada dels Amics de l´Òpera. Descobrir l´efecte social que va dur a la seva prohibició en alguns països. Aprofitar les novel·les de l´autor per entendre el romanticisme europeu, però sobre tot, fer-se una opinió sobre si les conductes dels joves en l´actualitat encara estan influenciades per aquesta novel·la.
D´aquestes línies conclouré que la cultura és la capacitat d´interpretar i reflexionar sobre els fets històrics i les creacions artístiques. Demanem a la direcció general de Cultura que promocioni la Cultura, no l´oci. L´entreteniment és ràpid i superficial mentre que la cultura necessita un esforç que es veurà recompensat per l´amplitud de mires i el descobriment de noves històries i nous mons.
Si el lector ha comprat un diari en paper, s´ha endinsat dins el suplement de cultura i està arribant fins al final d´aquesta opinió, tendrem la sospita que es tracta d´un lector al qual li no li fa peresa fer aquest esforç.
