SENSIBILITZAR-NOS, DESPERTAR-NOS. Sense témer-nos-en ens rovellam. Rutinitzam la nostra vida. Repetim les coses d´una forma mecànica. No miram. No escoltam. Ne veiem allò que tenim davant. Els cinc sentits s´apaguen de no fer-los servir. I no em cream d´altres. Per això els llibres tenen aquesta qualitat meravellosa: ens estimulen, ens fan enfocar el món, les nostres vides. No em cansaré de cantar els beneficis dels llibres. I em fa molta de gràcia que la School of Life, una organització dirigida per Alain de Botton dedicada al desenvolupament de la intel·ligència emocional en la vida quotidiana des de la psicologia, la filosofia i la cultura, també ho assegura en nombrosos textos. Per això, i perquè han sortit molts de llibres que valen l´alegria, vet aquí les meves recomanacions volanderes.

LLEPOLIES VERBALS. Dotze narracions confegides per la temàtica literària i un humor que arriba a la paròdia i toca la farsa amb resultats efervescents. Lo que está y no se usa nos fulminará (Random House), de Patricio Pron, m´ha agafat per la intel·ligència punquiosa dels relats. Dos escriptors que redacten l´autobiografia l´un de l´altre i una lectora s´obsessiona amb els dos; un escriptor que nom Patricio Pron contracta una companyia de teatre perquè promocionin l´obra d´un escriptor que nom Patricio Pron amb resultats catastròfics; un poeta xilè de fama llegendària ofereix lliçons de vida a una al·lota mentre destrossa l´habitació d´un hotel a Alemanya; un escriptor redacta el seu perfil de Tinder mentre una nina li conta els terribles secrets de la mort... Una raresa subtil.

Donna Leon és per a mi una clàssica. Aconsegueix que quan entr dins una de les seves novel·les hi ha una interrupció del temps real i m´afic dins el temps literari i ple d´intriga com quan la padrina Joana em contava un dels seus contes de por que m´entusiasmaven. Ara ens dona La temptació del perdó (Edicions 62 / Seix Barral), en què el comissari Brunetti s´enfronta a un frau farmacèutic mesclat amb narcotràfic i altres herbes corruptes. El problema moral, el pal de paller de la novel·la, és apassionant: Brunetti es planteja fer els ulls grossos perquè el criminal li és una persona pròxima. I tot el temps de la investigació llegeix Antígona amb un Creont que no té poder per perdonar. La Leon escriu bé, entretén i fa pensar: una festa.

De Joan Fontcuberta record la traducció que el 1966 va fer de Mort a Venècia (Proa) de Thomas Mann. Des de llavors ha traduït de l´alemany i de l´anglès més de cent obres al català i al castellà. Una altra traducció meravellosa va ser el 1991 de La mort de Virgili (Edicions 62) de Hermann Broch, per la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura Catalana de Traducció. El 2000 ens dona unes extraordinàries Narracions (Quaderns Crema) de Franz Kafka i dos llibres magnífics de l´escriptor jove Peter Stamm, Agnes i Pluja de gel, també a Quaderns Crema. Fontcuberta va ser catedràtic de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. A setanta anys va publicar Tots els colors del camaleó (Editorial Ariola), en què explicava la seva feina de traductor. I l´escriptor que Fontcuberta va traduir més tota la seva vida va ser l´austríac Stefan Zweig, del qual va traduir més de quinze títols. El primer va ser El món d´ahir (Quaderns Crema), que es va convertir en un vertader best-seller i que recoman a les lectores que volen conèixer l´Europa de la primera meitat del segle XX vista per un dels escriptors més europeus, europeistes i civilitzats del segle. El 2010 Fontcuberta va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de traducció per la traducció de La impaciència del cor de Stefan Zweig. Vull recomanar també altres traduccions de Zweig com Moments estel·lars de la humanitat (Quaderns Crema), Vint-i-quatre hores en la vida d´una dona (Quaderns Crema), Els ulls del germà etern (Quaderns Crema), La curación por el espíritu (Acantilado), L´embriaguesa de la metamorfosi (Quaderns Crema), Montaigne (Quaderns Crema), Clarissa (Quaderns Crema). I aquest any acaba de sortir la novel·la curta Por (Quaderns Crema), que és una joia que Fontcuberta ens ha deixat just abans de la seva mort el passat mes de febrer. L´he llegida amb passió i serenitat, amb lentitud i amb devoció, i he vibrat amb les aventures d´una dona burgesa, Irene Wagner, casada i amb dues filles que se sent buida amb la vida de festes, concerts, òpera, actes socials i vuit anys de matrimoni. I té una relació amb un pianista jove. Al principi d´aquest text que es llegeix amb una intriga creixent una veïnada la reconeix quan surt del pis del seu amant. I aquí ella és posseïda pel terror de perdre la seva vida segura i acomodada per mor d´un escàndol. Stefan Zweig amb la seva primfilada narrativa ens arrossega dins les esgarrifances d´aquesta dona turmentada. El català de Fontcuberta tan planer i versemblant dona a l´obra una modernitat que s´avé amb la nostra sensibilitat seglevintiunera. Recomanadíssim.

Un clàssic contemporani és Francis Scott Fitzgerald. I ara acaba de sortir Moriria per tu i altres contes perduts (Llibres Anagrama). Són divuit relats que foren rebutjats per editors i agents els darrers anys de la seva vida. Trobaven que aquelles narracions eren enrevessades i fosques d´un realisme inadmissible. Aquest material ha estat reunit, ordenat i contextualitzat per Ann Margaret Daniel. El llibre és una meravella amb contes extraordinaris com "Malson", "Què pensa fer-hi?" "Moriria per tu (la llegenda del llac Lure)", "Un cicló enmig del silenci", "Fora de joc" o "La parella", per indicar a les clares els que m´han entusiasmat. Scott Fitzgerald en estat de gràcia. I en aquells anys trenta Amèrica i el món estaven dins la Gran Depressió. I Francis estava arruïnat i molt sovint malalt. Vivien Zelda, la dona, Scotti, la filla en edat universitària, i ell a Baltimore. Però Zelda no va parar d´entrar i sortir de clíniques i hospitals privats molt cars. Francis havia de vendre molts de textos per pagar totes aquestes despeses. Havia de donar a les revistes el que volien per sobreviure i alhora havia de fer una obra de valor. Vet aquí el territori d´aquestes peces en què el gran escriptor és un funàmbul de les lletres i amb la saviesa i el refinament plens d´emoció i d´imaginació se´n surt molt bé. Recoman aquest llibre a les lectores fans de Fitzgerald, i també a les que no el coneixen, perquè segur que quedaran seduïdes per la seva ploma en què l´amor i el desamor, la bogeria, la guerra, el sexe, l´alcohol, el suïcidi, l´amistat i la malaltia són subjectes narrats amb tota una complexitat de matisos i tons, sempre embolicats d´humor, d´un escriptor inoblidable, d´un clàssic d´ara mateix.