ALEGRIA: LLIBRES AL BORN. No ho puc negar: les fires sempre m´han donat molta d´alegria (encara que hi hagi una hipertròfia firera comercialment correcta, una mala fi de succedanis de pur bisnes): són creadores d´alegria.
Descriure els motius d´aquesta afirmació seria massa llarg i em perdria en una digressió del record darrere l´altra en un enfilall de focs artificials.
Clar i català: veure com s´escampen els llibres pel torrent, pel passeig, per la sala bona de la meva Palma (som molt possessiu amb allò que estim, ai las!) em produeix unes altes tensions de gust que em podria posar a plorar d´alegria.
La XXXVI Fira del Llibre de Palma apareix el primer de juny de 2018 amb un cartell on un llibre col·locat davant nombroses quatre barres vermelles deixa veure un fragment del text que hi ha davall. I són uns versos d´un poema de l´amic i mestre Bartomeu Rosselló-Pòrcel que crida amb harmonia alta: "Canto l´absència de llibertat! / Presons de l´aire! Govern / el furor incert de l´aire!" Bravoooo!
No em perdré el pregó que farà la poeta i amiga Laia Martínez, que té un llibre de poemes nous de trinca, Venus volta (Lleonard Muntaner Editor), que recoman a les ardoroses lectores dels mil i un sexes de l´esperit: calidesa, cruesa, vigor, sensacionera a voler. Del divendres 1 de juny al diumenge 10 de juny hi haurà tota casta d´actes que caldrà que la lectora curiosa i activa cerqui als programes. Però he decidit per aquesta publicitera de la lletra que m´empeny sempre seguit que ara i aquí recomanaré escriptors i obres que fan molta de llegiguera i que em pas per la vista. Faré una minipancarta informativa de llibres de tota casta i condició que formaran l´humus d´aquests dies de festa llibretera. Llista incompleta que continuaré.
ENDAVANT LES ATXES. La camisa blanca i altres contes (Editorial Karwan), Bàssem an-Nabris. L´autor és un escriptor refugiat, sota els auspicis de l´associació d´escriptors PEN Català, que vendrà a Mallorca i serà entrevistat pel poeta Miquel Àngel Llauger. També, en col·laboració amb el PEN, el dibuixant Pere Joan presentarà Hitler=SS de Jean Maria Gouria (guionista), Philippe Vuillemin (dibuixant) i Gondot (dibuixant). Un llibre que em fa ganes perquè toca un fet d´actualitat és Que fue del caso Palma Arena (Editorial Sloper) de Miquel Àngel Rodríguez. Una reedició que regalaré més d´un pic són els Desbarats (Editorial Moll), de Llorenç Villalonga, un conjunt de petites peces dialogades benfetes, lleugeres, heterodoxes, divertides, crítiques, amb personatges memorables com Catalina Serralta, marquesa de Pax, i que recomam a les lectores amants dels bobons intel·ligents. El presentarà el mestre, , escriptor, curador de l´edició i autor del pròleg i amic Josep A. Grimalt. Segur que valdrà l´alegria! Tot un conjunt de poetes (Sílvia Campins, Ricard Martínez Pinyol, Sebastià Perelló i Aina Riera) llegiran versos esmolats i tendres de l´amiga Antonina Canyelles del seu darrer llibre Les banyes del croissant (Editorial Lapislàtzuli), que recoman a les lectores que saben que els dissolvents verbals són substàncies aquarel·leres que produeixen irisacions de vitalitat crítica. Carme Riera ens duu la seva novel·la grisa, com ella mateixa qualifica a les entrevistes, Venjaré la teva mort (Edicions 62). Una novel·la negra que recoman a les lectores que es vulguin entretenir de debò amb una obra en què el "qui" i el "què" semblen a primera vista més essencials que el "com" i cauen en els miratges. Per a lectores que saben que en les vides i llegendes que hi ha en certs punts de Mallorca s´hi amaga una saviesa antiga que ens alimenta amb saber i sabor ara mateix un llibre engrescador: Muntanyes de Coanegra (Editorial Documenta Balear), de l´historiador Mateu Morro, que sap escoltar les veus dels llocs d´aquest indret santamarier que és tot un microcosmos de fetes i fets. Les fotos de Miquel Frontera, miradors joiosos sobre els paisatges del lloc, fan de ciclorama. Aferrats a la terra. Història d´una societat pagesa (Lleonard Muntaner Editor) és una polièdrica i panoràmica visió de Santa Maria del Camí, un poble abans de la Guerra Civil, en què el narrador i el documentalista Morro ens dona moltes visions des de perspectives ben diverses en uns temps sense talls temporals estrictes que ens mostren com funcionava un poble tradicional i els seus processos de canvi abans del turisme. Cinc-centes planes magnífiques! Quan hagi degustat els quatre llibres d´una nova col·lecció de narrativa del nou segell Quid Pro Quo Edicions ho comentaré a les totes. Ara només vull dir que la selecció de textos, autors i traductors em sembla un miracle, l´edició formal d´una elegància singular i que els recoman a tots quatre: Stevenson sota les palmeres d´Alberto Manguel, traduïda de l´anglès per Dolors Udina, Suïcidi d´Édouard Levé, traduïda del francès per Marta Marfany Simó, L´escopeta de caça d´Yasushi Inoue, traduïda del japonès per Jordi Mas López i La dificultat de ser de Jean Cocteau, traduïda del francès per Antoni Clapés.
Acab amb un parell de llibres especialment recomanats perquè són de creadors que fan veta de la bona. El dia que va néixer Orlando (Finis Africae Edicions), de la poeta Maria Victòria Secall, amb il·lustracions d´Horacio Sapere. Un poemari que a partir de la figura d´Orlando de la Woolf, ens convida a una vida nova: que la dona reconegui la part masculina que té i l´home la part femenina que no vol veure. Versos per aconseguir relacions d´alliberament, desaparició dels significats patriarcals i lluitar contra la injustícia. Joan Miquel Oliver és un dels meus músics de capçalera. I escriu amb originalitat i bones dosis d´humor. Ara ens duu amb Alexandra Schneider und ihr Casiotone (L´Altre Editorial) a una invasió d´alienígenes que s´han carregat el món i només Alexandra Schneider, Albert Pinya i Joan Miquel han sobreviscut a la catàstrofe. Amb una escriptura plena d´aventures i frescor he devorat les 104 planes del llibre que es llegeix amb el somriure als llavis.
Pere Morey ha fet una biografia que s´assaboreix com una novel·la entretengudíssima: Pasqual Calbó, pintura, passió, rebel·lió (Edicions Balèria), ens conta la vida d´aquest pintor menorquí, el seu recorregut vital i engrescador per Itàlia, Àustria i Amèrica. També reflecteix amb primfilat rigor i amenitat el context històric des de la conquesta anglesa de l´illa el 1706 fins a l´Aixecament per les Llibertats que tingué lloc a Menorca el dia primer de març de 1810. Un llibre que desborda entusiasme.
I per acabar, una darrera recomanació que té molt a veure amb el títol d´avui. Marina Garcés ha tret un quadern, Nova il·lustració radical (Anagrama), que és una joia perquè ens diu que la il·lustració radical no té com a objectiu una vida més pròspera, sinó una vida més lliure i més digna per a tots. No cal acumular coneixements sinó que és millor establir una relació amb el que sabem que serveixi per dignificar la nostra vida en un exercici de construcció contínua del sentit i el valor de la pràctica humana. Contra la saturació hipertrofiada de la informació que ens mata ara mateix. Un llibre medicina de la bona.
