Què és cultura?

Josep Maria Llompart

S´ha dit que la cultura sorgeix de la necessitat de la nostra espècie d´establir vincles; funciona doncs com un teixit social que engloba les distintes formes i expressions d´una societat determinada, les realitzacions de la qual -que representen per a l´esser humà un fet vital- li donen identitat. Tal com deia Josep Maria Llompart "tant cultura és el Llibre d´Amic e Amat, de Ramon Llull, com l´art de cuinar unes sopes; tant cultura són les Elegies de Joan Alcover com, per exemple, la tècnica de fer un marge de pedra seca". Costums i tradicions, creences i valors, codis, mites i les distintes manifestacions artístiques i les de l´àmbit de la ciència i de la tècnica conformen el comportament de qualsevol col·lectivitat i la defineixen. Tots aquests elements que constitueixen una cultura i en són propis, es vehiculen mitjançant el llenguatge, que els dóna noms i que n´és, si no l´únic, un element bàsic; fins i tot el paisatge que ens envolta i que, tot connectant amb les emocions, ens arrela a un territori, és font d´inspiració d´una llengua i d´una cultura.

La cultura ens permet reflexionar sobre nosaltres mateixos i el que ens preocupa; la vivència de l´amor o del dolor ineludible, i la perspectiva d´una mort fatal són interpretats col·lectivament i de distinta manera segons al grup humà al qual es pertany. És cultura doncs el que es pensa i, en aquest sentit, el llenguatge es relaciona també amb els processos mentals, perquè el silenci està fet de paraules; sense paraules no podem pensar, i si es limiten les paraules s´empobreixen el pensament i les idees.

Com a eina de comunicació, conèixer la llengua d´una comunitat determinada ens capacita per establir relacions i fa possible que siguem partícips de la vida i la cultura local. És per tant un deure afavorir-ne l´aprenentatge als nouvinguts per evitar que se sentin estranys al seu entorn i per donar-los la possibilitat que es desenvolupin intel·lectualment en igualtat d´oportunitats . Per tal que això sigui possible es requereix del suport d´unes lleis, l´objectiu de les quals no és altre que facilitar-los la integració en la cultura de la societat que els ha acollit. Posar entrebancs a aquestes lleis no farà sinó excloure la població immigrant, que pertany majoritàriament a les classes més desfavorides, a viure en un apartheid en relació a la cultura local.

Garantir l´aprenentatge de la llengua pròpia no suposa en cap cas una limitació, ans al contrari, a partir d´aquest substrat cultural s´obre tot un horitzó de comprensió i creativitat en el que tot hi cap, i que s´emmarca en la cultura mediterrània i l´europea, i més enllà, en el de la cultura universal.

Només a partir del coneixement d´un entorn proper, es desvetlla la curiositat intel·lectual que es fa mirar més enfora.