Dels darrers llibres que he llegit que més m´han captivat us en proposaré una novel·la i un assaig sobre música: La novel·la me la va regalar l´any passat un bon amic xilè que viu a Catalunya, i es tracta de l´al·lucinant Los detectives salvajes de Roberto Bolaño, escriptor també nascut a Xile el 1953 i que també va viure molts anys a Principat, on va morir el 2003. Los detectives transcorre a Mèxic, París i Barcelona, principalment, i també als EUA, Nicaragua, Roma i Israel, entre d´altres llocs d´exilis diversos dels seus apassionants personatges. Els detectives són una colla d´artistes amb una passió compartida per la poesia que participen en la recerca, pel salvatge desert de Sonora, d´una oblidada poetessa mexicana en la qual s´hi juguen literalment la vida. Paral·lelament, sembla que la seva recerca també transcorri molt lluny d´allà, per les civilitzades ciutats europees. Arturo Belano -alter ego de Bolaño- és un dels principals detectives. Em va colpir molt segurament perquè la major part del llibre el vaig llegir en el primer dels dos viatges a Xile que vaig fer l´any passat. També em va tocar la manera com retrata l´experiència de nombrosos artistes llatinoamericans que han vengut a fer fortuna a Europa amb enormes dificultats materials. N´he coneguts una bona colla. Los detectives salvajes retrata també la sana bogeria de voler donar la vida a l´art, de vegades perdent-la o guanyant vides extra en l´aposta, la interpretació queda oberta.
L´assaig que us propòs en segon lloc és La musique du temps réel. És un recull d´entrevistes al compositor francès Philippe Manoury, nascut l´any 1952. M´hi vaig interessar per l´interès que em desperten algunes de les seves obres particularment per a piano i diversos mitjans, inclosa l´electrònica. El músic hi exposa no només les seves visions sobre la creació musical sinó també sobre la recepció de les noves músiques per part del gran públic, així com la situació als EUA o al Japó. El títol del llibre es refereix al concepte de música electrònica en temps real, és a dir, que és capaç de ser re-interpretada en viu d´acord amb la voluntat de l´intèrpret, o bé d´interactuar en viu amb altre/s instrument/s. La matèria primera de la música és el temps, i és apassionant per a un músic aproximar-se a aquest concepte des de tots els punts de vista possibles: Temps de pensament, de creació, d´escriptura, de percepció, etc. Manoury hi parla també d´espacialització: La consciencia que qualsevol instrument musical, ja sigui un piano o un altaveu, no es pot pensar totalment sense l´espai on es troba, que acaba donant forma al timbre imaginat pel creador de sons... Vet ací un dels molts llibres que podeu llegir per cultivar una escolta conscient de la música, nova o antiga!
