Una vegada desarborat el mite de que la paraula més cercada al Google no és SEXE, ara resulta que la paraula "cultura" va ser la més cercada en la versió a la web del Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola els dos darrers anys amb 340.052 recerques cada any.
Molt interès hi ha per la cultura o molt poc per la resta. Per trobar una definició curta i poc emprada direm que: la cultura és la lent en què mirem la realitat i interpretem el món.
Però no oblidem que a les arrels de la paraula cultura hi ha el conrear també individual. I quan aquest conreu es sublima es converteix en art.
Els diaris tenen sota l´epígraf de cultura una sèrie de seccions clàssiques. Aquest mateix diari diferencia: Libros, Cine, Agenda, Música, Arte i Teatro (altres diaris també inclouen en aquest apartat els Toros). Que cadascú pensi allò que hi falta per a ell (noves tecnologies, ciència...). Idò això hauria de ser la cultura oficial, la institucional o establerta.
Aquella que és mereixedora del que s´anomena polítiques culturals. Que per això hi ha l´article 44 de la Consti i el 34 de l´Estatut.
La justificació primigènia de les polítiques culturals se sustenta, com per a qualsevol altra política pública, en el valor intrínsec de la cultura per a maximitzar el nostre benestar. La cultura té capacitat de transformar la nostra dimensió individual, social, ciutadana, econòmica o política, influint en el nostre sentit de pertinença, d´identitat, construint el nostre capital social, alimentant el coneixement que ens dota d´autonomia, conformant la nostra sensibilitat i ampliant les nostres capacitats expressives i comunicatives.
Les darreres recerques a escala europea, en les quals la Universitat de València assumeix un protagonisme singular, mostren que la dimensió dels sectors culturals i creatius afecta la capacitat de creixement a llarg termini d´un territori, la seva productivitat i la seva capacitat de generar innovacions. Les Estratègies de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (RIS3) constitueixen un referent conceptual de primera magnitud en aquest context de canvi de paradigma de les relacions entre cultura i desenvolupament.
En aquests moments i a Europa ja no hi ha dubte que la dimensió i la densitat dels sectors culturals i creatius determina de manera causal la capacitat dels territoris per generar riquesa. Conceptes com el districte cultural o el creative millieu fins a arribar a la ciutat creativa o els clústers creatius fa temps que circulen sense direcció pels despatxos de les Conselleries.
Però la novetat més recent en aquesta mena d´estudis és que les arts, incloent la música, dansa, teatre, arts visuals i l'escriptura, són cada vegada més reconegudes per tenir el potencial d´augmentar la salut i el benestar individual. Un estudi duit a terme a Noruega demostra que participar en activitats culturals repercuteix positivament en la salut mental i emocional, i disminueix el risc de patir depressió.
Els resultats, publicats a Journal of Epidemiology and Community Health (2010), van demostrar l'existència d'una relació positiva entre la quantitat de cultura que es consumeix i els estats de salut mental i emocional dels consumidors, entenent com a consum la participació regular en activitats culturals; essent tan important el temps dedicat a la cultura com la varietat d'activitats en què es participa.
Au idò! Ja tenim la Seu plena d´ous! Gaudir de tot allò que ens agrada és doblement beneficiós. Tants d´anys per arribar a la conclusió que plaer i salut són carn i ungla! . Així que teniu-ho en compte i regalau-vos cultura. I qualque abraçada!
