Sense escatir ara conceptes ni continguts de cultura (coneixements, tradicions, formes de vida, etc.) hi ha un substrat bàsic que cal servar, cuidar i curar. Sobre aquest canemàs primari i primer pot brodar-s´hi tot. Però la trama no ho aguanta tot. Millor dit, sembla aguantar-ho tot, però se veu sovint la filassa. Cultura és qualsevol "acció" en sentit ample: incideix en el pensament i aquest genera cultura. Això sí, canemàs o trama urgent i permanent: pensar una altra manera de pensar. Un pensar també emotiu, cordial, imaginatiu, distint, extravagant... que dóna pas i lloc a una cultura de la pregunta, del qüestionament, de l´interrogant, de l´estranyesa, de l´astorament. Cultura a la contra. Pensament i cultura de l´heretge, de l´artista,, de l´idiota, del poeta, del místic, del savi del poble... En sigui més o manco conscient el subjecte. A més pensament manco subjecte subjectat, alineat, alienat, i més subjecte -i per extensió més poble- original, singular, marginal, lliure.
De necessitat cal qualificar el saber, voler i poder atrevir-se a pensar. Hi ha massa mandra, ignorància i dimissió. Cal repensar, reciclar el pensament, pensar d´una altra manera de la manada, mamada i a la moda. Es repeteix en fórmules frívoles la mateixa prohibició: "No cal que penseu, fiau-vos dels nostres raonaments; podreu dedicar-vos a la diversió que nosaltres mateixos us oferirem, perquè no us amoïneu pensant-la". Cal reeducar el paladar i les sensibilitats per no embadalir-se davant un ram de roses, "tan meravelloses que semblen de plàstic".
Cal reforçar la llibertat de pensament, de manifestació i d´expressió per no repetir l´amén a la "voz de su amo" o com a eco vergonyant i vergonyós als caps de papes, popes o dels gabinets d´imatge, "rebaixes" dels antics i més nobles gabinets d´estudi i de planificació. El culte i cultura fatals de l´aparença i de l´espectacle. I també la credulitat del tot és ecològic, biològic, etc. El traspàs fatídic de la intel·ligència de les persones al productes: edificis, targetes, cotxes, ciutats, illes intel·ligents. El davallament i la caiguda del seny i la llibertat més en poder que veritat, més mentida i postveritat que democràcia, més estadístiques que històries, més internet que saviesa, més datismes (dades i dates) que comunicació, més força que enginy, més manya que art, més policia i jutges que diàleg, més ciència de números que amor de persones (amància).
Resolguem les tensions dinàmiques amb l´afirmació vibrant de la natura i la cultura, l´àngel i la bèstia, Déu i el dimoni, el jo i el món, el pa i les roses. Una anàlisi cultural no està renyida amb una anàlisi estructural, en una valoració feta en clau de llibertat dels pobles i de justícia social. Per fugir del parany cultural(ista) és obligada la referència als vençuts o la preferència per les víctimes de tots els sistemes totalitaris. Avui grans i petites globalitzacions, les escapçades "igualacions". No. "El dissabte és per a l´home, no l´home per al dissabte".
Mare, pare o comare, copare de lucidesa resistent, dissident. Una nova cultura política, més ampla que la partidista, més fonda que la representativa en parlaments i ajuntaments, més vera que la que ens serveixen els mitjans. Una cultura acollidora i amable però que fuig de que "tot val, perquè res val". Una cultura respectuosa de les diferències -contraculturalitat, interculturalitat- que demana elevar el llistó de les identitats. Alerta a córrer el perill de tenir una casa, diran més habitable, però sense ocell viu dins la gàbia.
Pel que deim el pont sobre el qual "pivotam" i en el qual més ens urgeix treballar és el pont o el camp del pensament i de la cultura èticomoral, això és, el camp dels valors, les finalitats, les orientacions. Sense orgull. Pluralisme cultural implica pensar, debatre i apostar per creacions noves. Abocats al vertigen -caos permanent- d´allò inèdit, de les retxilleres que alliberen alternatives, per damunt, més enllà i més endins, dels estereotips culturals vigents -el cosmos sempre inestable- perquè el far il·lumini i el gall canti dempeus la dignitat de la persona i del pobles.
