Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Infantil/Juvenil

Quasi perfecte

Pippa Goodhert.

Sense pirotècnia, sense sofisticació, sense pretensions. Producte d´un ofici llargament treballat. Destil·lat d´una llarga tradició literària per a infants i joves. De tota una experiència editorial, a més de literària. Amb una estructura quasi perfecta, amb un bon protagonista, amb un bon conjunt de secundaris que intervenen quan han de fer-ho, i que configuren un entorn sociològic perfectament descrit. Amb mascotes: sempre agraden. Et diràs Flow, de Pippa Goodhart (www.pippagoodhart.co.uk) és un relat quasi perfecte. Sens dubte no passarà a la història de la literatura. Però hi serà la seva autora, en aquesta història, en el recó que els acadèmics solen deixar a la literatura pensada per als lectors més joves. Pippa Goodhart és una gran autora. En sap. Té gràcia, usa bé els recursos que té -llenguatge, històries, personatges, emotivitat- i expressa experiències i sensacions de forma asserenada i alhora commovedora. Res no hi és extemporani ni sobrer. Tot hi és necessari i oportú. En resum: un feix de circumstàncies aparentment intranscendents i, en canvi, capaces de formar una narració completa. Clàssica. Estàndard. Amb tot el que, de positiu, puguin tenir aquests mots.

Les il·lustracions -poques- d´Anthony Lewis, són també, diguem-ne, tradicionals, realistes, de línies i ombres. Perquè el relat ho és, realista. Podríem dir que convencional. I aquesta és la seva força. No hi ha cap daltabaix profund, sinó subtils canvis i creixements. Oliver és versemblant. Craig, l´amic, també ho és. I és versemblant el problema d´Oliver (qualcú el sabrà diagnosticar, i per tant, un cop nomenat, probablement podrà tenir solució). I és versemblant el seu desig de tenir un ca, un company fidel amb el qual poder il·lusionar-se.

En Et diràs Flow hi ha una escola normal, una família normal, uns veïnats normals, uns esdeveniments normals. Tot ben embastat i, a la fi, repuntat. Sense randes, ja ho hem esmentat, ni filigranes. Hom podria dir que és un relat modest. Sí. I ens agrada molt aquesta modèstia, perquè és clara, llegidora, fàcil de comprendre i alhora posseïdora de valors: l´amistat, la perseverança, la generositat, la comprensió, la família, els veïnats, el coratge a pesar de les limitacions -menors- que tanmateix tots tenim en un major o menor grau i en un aspecte o en un altre. Ens agrada el to casolà. Molt britànic, tot, és cert. Et diràs Flow no ha trencat el mercat de llibres per a infants, segurament. El consolida. El fa possible. Aquest és el gran, grandíssim mèrit de l´autora i dels seus llibres.

Compartir el artículo

stats