Cada any, per aprofitar la diada de Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa, a Catalunya s´editen versions de tota mena sobre la llegenda del sant cavaller i el seu enfrontament amb el drac. Són obra generalment per als lectors més petits i, per tant, més crèduls. L´assumpte ultrapassa qualsevol sentiment religiós i és més un recordatori d´un mite, com tots de qualque manera fundacional i auto-representatiu. Una tradició que, com tota tradició, es manté i es renova. És també una diada per al reforçament d´una identitat col·lectiva. Sobretot, és una diada comercial: al carrer, paradetes de llibres (segle XX) i de roses (XIX). Per coincidències en realitat forçades (hi ha discrepàncies segons el calendari usat: gregorià o julià) és el dia internacional del Llibre (i del dret d´autor), perquè hom diu que Cervantes i Shakespeare moriren un 23 d´abril. I Josep Pla. Ja va bé.
La llegenda és antiga pel que fa al sant i el seu combat amb un drac i a l´alliberament d´una princesa. Aquest cavaller sembla que campava inicialment per la Capadòcia. Ajudava, com és preceptiu, a arruixar enemics. De com va venir a parar a ser patró de Catalunya i d´Aragó, deu ser una bona història. El folklorista Joan Amades en dóna clarícies al seu Costumari. A Mallorca no ha tengut tan gran reconeixement, tot i que ajudà el rei En Jaume en la conquesta de l´illa. A Inca, però, es representava un entremès relatiu al sant (segle XV). Quan ajudava els catalans en les seves lluites contra els àrabs (a Barcelona, València, Alcoi, Palma...), Sant Jordi vestia curiosament, com un qualsevol Santiago Matamoros, armadura blanca amb creu vermella. Un apunt més. És tradició que les falzies vénen a rebre Sant Jordi en la primavera i que se´n van per Sant Jaume (finals de juliol), precisament cap a Sant Jaume de Galícia, un camí del qual es diu: "Només hi ha un dia/ per a una falzia".
Tornem a ca-nostra i als llibres per a infants. Gairebé tots els autors catalans que n´escriuen han usat el tema: Josep Vallverdú, Pep Albanell, Jordi Sierra i Fabra, Meritxell Martí, Anna Canyelles, Màrius Serra.. N´hi ha versions amb Les tres bessones, amb els jugadors del Barça, i fins i tot una escrita per Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra. El mateix podem dir dels il·lustradors: Roser Capdevila, Subi, Xavier Salomó, Anna Clariana, Cristina Losantos... I deixam de banda els Verdaguer, Sagarra, Maria Antònia Salvà, Guillem Colom, Espriu...
No sabem quantes versions del conte s´han editat enguany. En tenim dues de mostra: El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins, de Pere Martí i Bertran, amb dibuixos de Lluís Marsachs, i Un Sant Jordi molt tossut, de Lenia Major, autora francesa, amb dibuixos de Mazen Kerbaj, autor libanès. Tradició i innovació. El primer llibre presenta el relat en rodolins i destaca el tendre enamorament entre el cavaller i la princesa, un cop rescatada de la gran cova on el drac la té presa: "Ella comença a dansar;/diu que s´ha de celebrar./ Abraça el sant, decidida,/ i el besa ben entendrida./ Sant Jordi, força vermell,/ l´hi torna, n´hi fa un parell." Rodolins ingenus, ben escandits, aptíssims per als infants, que les il·lustracions complementen, perquè és d´enamorament el mode com la princesa recolza el cap en l´espatlla de l´heroi en una de les imatges. Relat fidel a la llegenda, doncs, i també a la presentació més tradicional: tapa dura, format grandet, però no excessiu, il·lustracions elaborades, variades i amb diferents perspectives, de color tampoc no excessiu, amb escenes més complexes, amb detalls i amb entorns, lletra de fàcil lectura. El relat, quasi canònic. Al final, es proposa un joc: cercar objectes o personatges apareguts durant la lectura de les imatges. Producte redó.
Innovadora, en canvi, és la versió de Major i Kerbaj, si es compara amb l´anterior. Aquí el format és un poc més gran, més alt que ample -apuntem que com de còmic-, tapa blana (minva el cost i modernitza l´edició), espai més que suficient per a text i dibuixos, grans, simples, de formes externes gruixades i colors interiors intensos -verd i vermell: drac i vestit del cavaller. Són gairebé sempre d´una sola figura, la del drac a l´esquerra del lector i enfrontat a les successives proves del cavaller, i la figura d´aquest, a la dreta, acompanyat pels diferents elements (espases, canons, cans ferotges, artilleria...) que usa per sotmetre el drac sense èxit. Figures simples i expressives: burla, decepció, evasió, ridícul, coratge, bravejada... Només una torre o uns cavalls fugitius insinuen en paisatge, un horitzó. El final és plàcid, pacífic. Amb un punt de rondalla meravellosa, perquè al cap i a la fi no és més que un conte de transformació el que escriu l´autora. El sant no ho és. És una bona versió, també. Amb més humor, tal vegada més del gust estètic contemporani.
