Pere Ferrer, prolífic autor de llibres de temàtica històrica i social resultat de la seva activitat d´investigador, en aquesta entrega, explora un altre camp literari: la novel·la. Són bens conegudes les seves aportacions, les més documentades, sobre la figura de Joan March, tema de la seva tesi doctoral (Joan March. Els inicis d´un imperi financer; Joan March, la cara oculta del poder; Joan March. L´home més misteriós del món) i com a continuació d´aquesta recerca ha publicat diversos llibres dedicats al contraban, la situació política, als poders econòmics i socials. En la novel·la que publica ara: Qui diu que l´historiador és mort? Aprofita les seves investigacions anteriors, les entrelliga i el resultat és una interessant narració a la que ha afegit un punt d´emoció i suspens que la fa derivar en novel·la negra.
El relat es construeix en torn a les investigacions que conduiran a la realització d´una tesi doctoral sobre un personatge fictici que ha ocupat un lloc central de la vida econòmica, política i social de la primera meitat del segle XX nomenat Albert. En el període que dura la recerca es lliguen les vides de tres personatges: el doctorand, Arnau; la directora de la tesi, Glòria i una becària col·laboradora, Caterina. Però també s´han de relacionar amb tot un món molt divers que és necessari per dur a bon port la recerca.
El problema ve perquè la recerca està dedicada a un personatge recent que encara que ja sigui mort la seva influència social és molt gran i es manifesta en molt de camps, els directament interessats i d´altres interessats en conservar l´estatus quo. Un dels personatges ho manifesta no és el mateix investigar l´església cristiana en el segle I que investigar un personatge que encara conserva tota la seva influència. L´absoluta necessitat d´oferir informacions contrastades, de fermar caps, no deixar-se dur per pressions intencionades, d´oferir conclusions ben comprovades, és una preocupació constant per el doctorand que comprova al que no s´ha ficat en un camí de roses, sinó en un camí ple de perills.
L´acció es situa durant l´època de la transició que va seguir a la mort del dictador. S´estableix un tauler de joc en el que els diversos estaments socials de pes juguen les seves peces perquè la situació vagi a favor dels seus interessos. Aquesta situació condiciona de manera important els treballs de la tesi doctoral, entre els que intenten que la recerca no arribi a bon fi als que reclamen constantment prudència al tractar-se d´un tema espinós i de gran impacte. Es fa palesa aquesta confrontació a la universitat on les pors, disfressades de prudència, dels que comanden superen l´interès d´una bona investigació i on un grapat de professors més preocupats per la seva pròpia carrera els hi impedeix veure molt més enllà de les parets del claustre.
El relat de les entrevistes fetes per el doctorand a diversos contrabandistes que es relacionaren i feren feina per n´Albert donen un punt de frescor, de vitalitat, de la vida real del dia a dia on l´important és assegurar el pa per la família que contrasta amb els interessos altisonants i ocults d´altres personatges de la trama. A la trama social s´hi afegeix la trama de les relacions entre els protagonistes, Arnau, Glòria i Caterina, relacions que oscil·len constantment de lo personal a lo científic, pors, gelosies, col·laboracions, enveges, erotisme i és on l´autor ha impregnant més el llibre de la seva habilitat narradora que és el que diferencia un novel·lista d´un simple cúmul d´informacions més o menys ordenades.
Aquest és el marc general del llibre, però el llegeixin perquè no els hi he desvelat la trama i tanmateix no els respondré a la pregunta del títol del llibre.
