Com a regionalisme podem entendre un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia d´una regió concreta i l´assoliment d´una autonomia jurídica sense arribar mai a rompre amb la unitat de l´Estat a la que pertany. Dins un context de romanticisme tradicionalista Mallorca també en voldrà formar part d´aquest tímid anhel a imitació dels vents que bufaven llavors des de Catalunya. Així Rafel Horrach i Llabrés (Costitx, 1955), prevere i historiador, analitza en aquest volum, publicat ara fa un any, el naixement del regionalisme catòlic a Mallorca i la seva evolució des de l´aparició de la revista La Palma (1840), punt de partida de la Renaixença literària balear, fins a la mort del bisbe Campins el 1915. L´autor s´afegeix així a altres estudis d´aqueixa època com són els de Pere Fullana i el catolicisme social, Josep Massot i Muntaner en temes de llengua i literatura i Damià Pons i la cultura de finals del segle XIX. Signa el pròleg Antoni Marimon, professor de la UIB i president de la Fundació Emili Darder.
Una vegada feta una distinció entre el regionalisme català conservador de Josep Torras i el regionalisme republicà de Pi i Margall o Valentí Almirall, en el primer capítol del llibre es descriu la irrupció de la Renaixença cultural a Mallorca des de diferents perspectives socials i polítiques. Fins i tot podem valorar el paper de la llengua catalana als diferents àmbits de la cultura illenca de fa cent anys. És el moment de vertebrar les aportacions dels escriptors illencs en les seves publicacions, en els certàmens literaris i en les tertúlies. Parlam d´autors com Marià Aguiló i Pons i Gallarza, tot afegint la crítica regeneracionista de Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar o fins i tot la revolucionària de Pere d´Alcàntara Penya en aquest període de la nostra història.
Rafel Horrach repassa en posteriors capítols el marc polític de la Restauració i les bases estructurals d´una societat mallorquina encara agrària i preturística. En el quart capítol l´autor ens parla més concretament del regionalisme i el catolicisme durant el pontificat de Lleó XIII (1878-1903), amb l´encertat contrast del conservadurisme d´Antoni Maria Alcover i el catalanisme teòric de Miquel Costa i Llobera. Finalment, en el cinquè capítol del llibre, el protagonista és Pere Joan Campins, bisbe de Mallorca (1898-1915), tot destacant el seu impuls a les intervencions de Gaudí a la Seu i al Santuari de Lluc, el culte a Ramon Llull, un nou pla d´estudis del Seminari i la creació del Museu Diocesà.
El llibre se complementa amb un annex fotogràfic i una extensa bibliografia sobre el tema en qüestió.
RAFEL HORRACH I LLABRÉS
La formació del regionalisme catòlic a Mallorca (1840-1915)
Lleonard Muntaner, 214 PÀGINES, 17 €
