Després de participar en la taula rodona sobre el llibre de Lisette Pons El Elefante Africano, el passat dimarts 13 de març al Casal Solleric, m´ha vengut al cap la necessitat imperiosa de reflexionar sobre una questió polèmica i controvertida en l´àmbit antropològic: la teoria del relativisme cultural. Recordem que en el llibre, l´autora, ens explica un conjunt de trets culturals diferents, a primera vista, dels nostres occidentals.
UN POC D´HISTÒRIA: Franz Boas (1858-1942), matemàtic i físic alemany, redirigí l´antropologia en un sentit distint al dels enfocaments evolucionistes previs, sòlidament lligats a la teoria racial del segle XIX i aprofundí en la noció d´Edward B. Tylor , autor de "La Cultura Primitiva" de 1871, on defensava que la cultura és un sistema integrat de comportaments, significats i disposicions psicològiques. Amb tot i això, i malgrat la seva posició en relació al relativisme cultural fora un tant ambigua, deixà preparat el terreny per a una elaboració més completa del mateix. L´emergència del relativisme cultural clàssic esperà fins el treball dels deixebles de Boas, incloent-hi Ruth Benedict, Margaret Mead i Melville Herkovits. L´articulació d´una doctrina relativista comprehensiva resultà atractiva per a intel.lectuals decebuts per la brutalitat sense sentit de la Primera Guerra Mundial (1914-1918),la qual arruinà la fe en la superioritat cultural d´Occident i inspirà una recerca romàntica d´alternatives al materialisme i la guerra industrialitzada.
LA CRÍTICA: El Relativisme Cultural clàssic és una doctrina abastament extensa que comprèn components metodològics, cognitius i ètics. Ha estat debatuda acadèmicament durant més de mig segle. El consens actual és que, tal i com fou concebuda, té defectes significatius: tendència a exagerar la coherència interna de les cultures individuals, sobredimensiona les diferències entre societats i menysprea la possibilitat de trascendir-les. El seu tarannà totalitzant convida al minimalisme moral i nodreix l´hostilitat cap a l´anàlisi comparativa. La lògica inherent que té interioritzada és tan poderosa que, si s´usa de forma indiscriminada, pot arribar a subvertir qualsevol argument. És però, en el xoc de cultures, on s´ha d´afrontar allò vertaderament diferent, on el relativisme cultural clàssic ens ajuda a entendre, malgrat no sempre ens ajudi a articular aquesta comprensió amb la nostra pròpia visió de la lògica o la moral.
LA PROPOSTA REVISIONISTA: RELATIVISME CULTURAL 2.0: aquesta proposta d´enfocament revisionista pretén oferir una versió corregida del relativisme cultural 2.0 mantenint els elements vàlids de la formulació clàssica, alhora que puguin corregir-se aquells arguments pressuposats que, des de fa temps, foren abandonats per la major part dels antropòlegs. Sis punts, idò, formen part d´aquesta proposta de revisió: el primer diu que s´ha de trascendir l´etnocentrisme, superar l´enculturació i la creència entre els membres d´una societat que els seus valors i practiques són superiors i més satisfactoris que qualsevol altra. El segon punt es refereix als sistemes culturals i el seu context; institucions i pràctiques han d´esser enteses en el seu context. La comparació crosscultural ha de servir per ampliar la nostra comprensió de la condició humana. El tercer punt convida a respectar les societats estables i la seva capacitat de proporcionar vides satisfactòries als seus membres: emocions, espais de llibertat, auto-expressió personal, etc. Algunes practiques particulars han de ser valorades com a disfuncionals i observar-les amb precaució. El quart punt fa referència a la diversitat i tensions internes de les societats i la resistència que ha d´adoptar l´etnògraf cap a un costum donat malgrat porti assumit molt de temps i sí preservar practiques dominants que expressin normes culturals trasparents. El cinquè punt fa al.lusió a les interaccions entre sistemes culturals, tenint en compte un element clau que és l´atenció sistemàtica que es presta als modes en què els contactes interculturals desafien o distorsionen les dinàmiques internes d´una determinada societat. El sisè punt avisa que per res són incompatibles el relativisme cultural i els universals com ara la cognició, la vida familiar, l´expressió sexual i molts d´altres.
