Tenir més o menys salut no depèn només d´aspectes biològics (tensió arterial, nivells de colesterol, àcid úric...) sinó també d´altres factors que, com s´ha demostrat, influeixen moltíssim en les desigualtats en salut: accés a l´educació, treball i salaris dignes i estables, vivenda assequible, entorn social igualitari, recolzament familiar o social... Ja a la segona meitat del segle XX sorgeix el concepte de determinants de salut, conjunt de factors tant personals com socials, econòmics i ambientals que determinen l´estat de salut dels individus i de les poblacions. Aquests determinants són: biologia/genètica, medi ambient (contaminació física i biològica, aspectes psicosocials i socioculturals), estil de vida (conductes de salut, consum de drogues, sedentarisme, nutrició, estrés, violència) i el sistema d´assistència sanitària (tipus de serveis sanitaris, accessibilitat, equitat, utilització). En aquest sentit podem dir que la Salut seria el resultat final de la suma de tres factors: predisposició biològica, model d´atenció sanitària i condicions de vida socio-laborals.
La cultura es pot definir com un conjunt d´elements que intervenen i qualifiquen qualsevol activitat física o mental que no estigui biològicament determinada i que sigui compartida per diferents membres d´un grup social. La cultura, per tant, proveeix una visió del món a les persones que la comparteixen, orientant coneixements, pràctiques i actituds.
La cultura influeix tant en les condicions de vida com en la manera en què s´utilitza el sistema sanitari. A més, determina la distribució socio-epidemiològica de les malalties modelant el comportament de les persones: organització del temps de treball i d´oci, alimentació, higiene personal, neteja de les llars, conductes de risc...
Tots aquests aspectes no biològics de la medicina, són una part important de la tasca dels professionals d´Atenció Primària, ja que, tal com va establir Ian R. MacWhinney, considerat el pare de la Medicina de Família, el compromís professional és amb la persona més que amb un camp particular de coneixement, o un grup de malalties, o una tècnica especial; l´Atenció Primària seria una medicina de relacions, per la qual cosa ha de tenir present no només els aspectes biològics de la malaltia, sinó també els aspectes subjectius d´aquesta i el context en que la persona emmalalteix (no emmalaltim sols): família, treball, nivell econòmic, cultura. Des de l´Atenció Primària de Salut també s´emfatitza la necessitat de conèixer el barri, els domicilis, les relacions socials...perquè la Medicina de Família també és Comunitària. S´ha dit que la Medicina de Família i la Infermeria Comunitària, a diferència d´altres especialitats, tenen una ideologia, ja que comporten una manera de veure el món, els seus problemes de salut i els seus pacients dins ells.
Davant una societat cada vegada més diversa culturalment, el coneixement de la cultura de l´altre es converteix en la clau per a una millor adequació de les pràctiques sanitàries a les necessitats dels usuaris. Des d´aquest punt de vista, la comunicació amb el pacient en seria un aspecte molt important, per la qual cosa poder superar barreres idiomàtiques, tant de part dels usuaris com dels professionals, sempre facilitarà una bona atenció.
La recerca d´un abordatge més integral de la persona, incorporant l´aspecte cultural, ens condueix a nous conceptes i necessitats: interculturalitat en salut: conjunt d´accions, estratègies i polítiques que cerquen incorporar la cultura del pacient en el procés de l´atenció sanitària; infermeria transcultural: basada en la cultura, les creences sobre salut/malaltia, valors i pràctiques; mediadors culturals en salut: amb l´objectiu de fer de pont entre els immigrants i els professionals sanitaris i millorar-ne l´assistència.
